Cim d'Àligues

Voltor negre

Aegypius monachus

Característiques

Activitat: Diürna
Pes aprox. mascle: 10 kg
Pes aprox. femella: 10 kg
Envergadura: 250 – 295 cm
Hàbitat: Espècie típicament forestal, amb certa predilecció per les grans coníferes a l’hora de construir el niu.
Aliments: Carronya.
Amenaces: Humans, verins, torres elèctriques.

Àrea de distribució:

Estat de conservació: Gairebé amenaçada

Distribució
La seva principal àrea de reproducció és asiàtica. De fet actualment presenta una distribució fragmentada en dues poblacions principals, la ibèrica i l’asiàtica, ja que ja s’ha extingit en diversos països d’Europa. Hi ha petites poblacions a Grècia, illes mediterranies i França, on s’ha reintroduït.
Actualment ja el podem trobar també als Pirineus gràcies a reintroduccions, ja que va desaparèixer de Catalunya com a reproductor el segle XIX. Present a les Illes Balears.

Hàbitat
Terrenys oberts on pugui localitzar la carronya visualment i boscos mediterranis d’alzines i sureres, o bé de pinedes on poder fer els seus nius.

Característiques
Té un aspecte diferent del voltor comú, per les ales més uniformement amples, la cua en forma de falca i una tonalitat fosca.
Tot i ser una rapinyaire molt grossa, fa poc més d’un metre de longitud. De fet les rapinyaires no es caracteritzen per ser molt altes, sinó per tenir grans envergadures.
Els voltors negres, fan niu als arbres i acostumen a viure en parella.
Maduresa sexual tardana, mai abans dels 4 anys d’edat, i una posta petita limitada a un ou. L’incubació és molt llarga, essen de 50 a 62 dies.
La parella es manté estable tota la vida i tots dos tenen cura dels pollets, que romanen en el niu 3 mesos.
La seva esperança de vida en captivitat és d’uns 40 anys.

Alimentació
Carronya, però prefereix cadàvers de preses petites.

Estat de conservació en l’àmbit estatal i autonòmic
Molts voltors moren enverinats. A Espanya el verí està lligat principalment a la gestió de la caça menor. En teoria, destinat a guineus i altres carnívors.
Les administracions no assumeixen la gravetat del problema, i per tant, no existeix voluntat política per solucionar-ho.
El voltor negre, junt amb l’àliga imperial ibèrica, el trencalòs, l’aufrany i el milà reial són les rapinyaires més afectades.
A l’estat espanyol el seu estat de conservació el situa com a proper a l’amenaça (NT).
A Catalunya en aquests moments, per ser una espècie reproductora d’aparició molt recent, que té el seu origen en diversos projectes d’introducció, es considera com a una espècie no avaluada (NE).

Curiositats

– El voltor negre és la rapinyaire més grossa d’Europa.

En el 2007 s’inicia el projecte de reintroducció del voltor negre al Prepirineu català (Alinyà i Boumort) desenvolupat per la Fundació Catalunya – La Pedrera i el Dep. de Medi Ambient (Sr. Jordi Sargatal).

El primer exemplar, Inici, va néixer en un zoo de Bèlgica, però la majoria d’exemplars procedeixen de centres de recuperació de Madrid i d’Extremadura.

Cim d’Àligues té un conveni de col·laboració des del 2001 amb la Fundació per a la Conservació del Voltor Negre (BVCF). Vam acollir 4 exemplars joves irrecuperables amb la finalitat de formar parelles reproductores i poder alliberar els nascuts en captivitat. Dos d’aquests exemplars van anar a parar a les instal·lacions d’aclimatació d’Alinyà.

– Actualment (2017) ja hi ha una població d’uns 56 exemplars amb 13 parelles estables.