Àliga de cap blanc

Identificació
En la imatge el jove està en el fons i l’adult  davant.

Distribució
La seva distribució inclou gran part de Canadà i Alaska. També nord de Mèxic.
A Europa (però no a la península Ibèrica) només tenim un representant d’aquest grup, l’àliga marina o pigarg europeu (Haliaeetus albicilla).

Hàbitat
Viuen a prop de grans masses d’aigües obertes, tant dolces com salades, amb abundant aliment disponible i arbres per a fer-hi el niu.

Característiques
Els individus del nord són més grossos que els exemplars del sud.
Al ser una àliga pescadora, tenen els dits robusts, amb urpes esmolades i molt corbes perquè els peixos no els rellisquin.Durant l’atac, fa un vol rasant sobre la superfície de l’aigua, estira les potes per aconseguir el peix i s’ajuda amb unes escates que té als dits per aferrar millor la presa.
L’àliga de cap blanc és una espècie força gregària, sobretot a l’hivern i en zones d’abundància de menjar, a diferència de la majoria d’àligues que són solitàries.
Durant els primers 4 anys, aquesta espècie té una coloració molt marronosa. Progressivament va fent canvis i quan arriba a ser adulta (cap als 4 o 5 anys) el cap i la cua queden de color blanc. A més, el bec passa de gris a groc i els ulls de foscos a clars.
L’àliga de cap blanc és un volador molt potent i utilitza al màxim els corrents termals per poder agafar alçada.

Alimentació
Bàsicament s’alimenten de truites i salmons, tot i que poden ser molt oportunistes. S’alimenten d’altres animals, fins i tot de carronya. De fet, remunten els rius per seguir els salmons que pugen a desovar.

Conservació
Les seves poblacions es van reduir molt, víctima de pesticides i caceres indiscriminades. Actualment la seva població ja s’ha recuperat.