L’equip del Cim d’Àligues està format per:

 

  • Rafa Farriols – Director
  • Ester Sans – Speaker i coordinadora d’educació ambiental – Biòloga
  • Blanca Ruiz – Cuidadora de les aus i monitora. – Estudiant de veterinària
  • Dídac Segura – Monitor, cuidador i manteniment – Biòleg

 

RAFA FARRIOLS

Quan la meva mare o el meu pare trobaven algun animal ferit el portaven a casa per mirar de recuperar-los. Teniem tota mena de llibres i guies, i això ha fet que des de petit conegués a molts animals. M’agraden tots, i especialment les aus.

Fa 40 anys no hi havia centres de recuperació i quan tenia 14 anys el meu pare es va trobar un astor ferit al camp, el va dur a casa per curar-lo i vaig col.laborar molt activament en les cures i en la recuperació, despertar-me un interès especial per les aus rapinyaires.

La idea de crear Cim d’Àligues neix a partir d’aquesta afició i a l’edat de 37 anys vaig tenir l’oportunitat de poder fer un canvi laboral, i després de visitar diversos centres d’Europa, el projecte va començar a tenir forma.

 

ESTER SANS

De 4 germans, sóc l’única que des de ben petita he sentit admiració per tots els animals. Sóc una amant de la natura.

Quan va arribar el moment d’entrar a la universitat tenia molt clar que, estudiava biologia o no estudiava res: no era mala estudiant, però m’havia d’esforçar força. Per tant, havia d’estudiar alguna cosa que realment m’agradés!!

Això m’ha permès treballar d’educadora ambiental, i d’anar ampliant els meus coneixements, tant de la biologia de les rapinyaires, com de la fauna autòctona en general, però on realment vaig conèixer aquestes aus va ser en el cim d’àligues.

Primer vaig entrar de monitora, i després vaig tenir l’oportunitat d’entrar a formar part de l’equip de falconers del centre. D’això farà 10 anys!

Quan coneixes les rapinyaires d’ a prop….. t’enganxen!!

 

BLANCA RUIZ

A mi sempre m’han agradat molt els animals, he de reconèixer que tenia especial devoció pels felins, per això vaig iniciar la carrera de veterinària.

Però està molt allunyada del món salvatge que jo volia aprendre a conèixer així que vaig cursar uns estudis complementaris a Madrid. Allà,
fent practiques al Zoo Aquarium vaig poder experimentar el que suposa entrenar i conviure amb aus rapinyaires i em va fascinar així que vaig centrar tots els meus esforços en aprendre molt més sobre aquests ocells tan peculiars i vaig lluitar per fer-me cabuda en aquest àmbit tan limitat.

Vaig pasar molt de temps decebuda perquè no hi havia manera de fer-me lloc sense sortir d’Espanya però no vaig voler-me enfonsar i vaig mantenir l’afició com a “hobby”.

Al 2009 però, la sort em va donar un cop de mà increible, va haver-hi una vacant al Cim d’Àligues i el meu curriculum era una opció! Quins nervis, quina emoció… vaig passar la entrevista i… Avui dia sóc falconera al Cim d’Àligues, un centre on es treballa pensant en els animals, es mira per ells i per tal que la gent els pugui disfrutar en tot el seu esplendor, conèixer-los i aprendre a estimar-los, que és esencial per a la seva conservació.

Poder-te dedicar a fer allò que més t’agrada no té preu, és un valor que no es pot descriure amb paraules i fer-ho en un centre com aquest és un orgull que no pots deixar de valorar cada minut que passa.

 

DIDAC SEGURA

Per començar, presentar-me, em dic Dídac i sóc el més jove del Cim, i tot just fa un any que he arribat aquesta petita gran família. I com he arribat aquí?

Des de ben petit sempre m’han agradat els animals, i prova d’això és que a casa sempre n’hem tingut. Així que ben aviat vaig saber què estudiaria: biologia. Vaig anar creixent, vaig realitzar la llicenciatura, i enmig dels estudis també em vaig anar formant en el món de l’educació en el temps de lleure, com a monitor. Un cop finalitzada la carrera, vaig ampliar coneixements del medi ambient i vaig començar a buscar feina…

El destí va voler que de les primeres trucades fos del Cim d’Àligues, per realitzar la tasca de monitor amb nens/es que venen d’excursió al centre per tal d’ensenyar els valors i la importància de les aus rapinyaires. Un cop dins se’m va oferir la possibilitat d’exercir de cuidador i de manteniment, així que aquí estem!

Abans d’acomiadar-me, dir-vos que una de les meves aficions són els gossos, he realitzat cursos, seminaris i d’altres relacionats amb l’ensinistrament, i he dir que hi ha una gran diferència entre ensinistrar gossos i aus rapinyaires, però això és un altra història que serà  explicada en un altre moment.