Strix aluco

 

Activitat: Nocturna
Pes aprox. mascle: 330 g
Pes aprox. femella: 695 g
Envergadura: 90 – 100 cm
Hàbitat: Au forestal, té preferència pels arbres grans amb forats on niar.
Aliments: Animals petits i mitjans com aus, rosegadors, rèptils i insectes.
Amenaces: Humans, torres elèctriques, carreteres i fagines.

Area de distribució:

strix-aluco_area

Estat de conservació: Preocupació menor.

estat_LC

Identificació

Rapinyaire nocturna mitjana. Amb una envergadura d’uns 95 cm. i una longitud d’uns 40 cm. Plomatge marró o grisenc amb algunes taques negres. Ulls grans de color negre.

Distribució

Viu a Euràsia i l’Àfrica del Nord.

Resident comú a tot el territori català. A les Illes Balears només s’hi ha trobat ocasionalment.

Hàbitat

Es troba als boscos de Catalunya a qualsevol alçada. No present a les zones menys boscoses del país com a la Depressió Central, el Delta de l’Ebre i a bona part de l’Empordà.

Característiques

De cap gros iulls negres. El color dels ulls podria estar relacionat amb el fet que és una de les més nocturnes de totes, la majoria són més aviat crepusculars.
Totalment forestal. És una espècie polimorfa: d’adults poden tenir dues fases de colors en funció del seu hàbitat. Hi ha una fase grisa i una fase rogenca.
El més fàcil de sentir a cantar.
Molt territorial. Això fa que molts joves morin de gana si no són capaços de trobar el seu propi territori, un cop se separen dels pares.
Els ous s’han d’incubar durant 28-30 dies, i com en la majoria de les rapinyaires, s’encarrega la femella, mentre que el mascle va a caçar.

Alimentació

Petits i mitjans mamífers, sense rebutjar qualsevol altre vertebrat.

Estat de conservació en l’àmbit estatal i autonòmic

Tant a l’Estat com a Catalunya catalogat com a preocupació menor (LC).

Curiositats

Anomenat també cabrota (Catalunya occidental), busaroca (Cat.septentrional) i baladreu (Pallars).

El seu cant fantasmagòric ha fet que se l’associés amb la mala sort i la mort.

En català s’utilitza l’expressió “ser un gamarús” fent referència al seu posat i manera de caçar, perquè les nocturnes cacen a l’aguait: prefereix esperar que la seva presa passi per sota per agafar-la per sorpresa. Quan estem parats, no tenim ganes de fer res i ens queixem per tot… SOM UNS GAMARUSSOS!!

De ben petits els polls ja volen sortir del niu, fins i tot abans d’emplomar-se del tot, i per això, a la primavera és molt freqüent trobar-ne a terra. En aquests casos és important trucar el 112 o als agents rurals per tal que els puguin derivar a un centre de recuperació.