Cada cop costa més adonar-se que és primavera a la ciutat, però al bosc, la primavera es mostra per totes bandes. Aquests dies l’entorn del Cim d’Àligues està preciós.

la foto 4 D’entre tota la flora que es va començar a veure per l’abril, avui ens fa gràcia parlar-vos de l’Estepa Blanca (Cystus albidus), que és la més estesa als Països Catalans. Es tracte d’un arbust de més o menys un metre i mig d’alçada, que s’adapta al clima mediterrani.  Se li va donar aquest nom per uns petits pels blancs a les fulles que li donen un tacte molt agradable i un color verd grisenc. Aquests pels, juntament amb unes arrels molt superficials, li permeten aprofitar tota l’aigua que cau, per poca que sigui.

la foto 1

Estepa Blanca

A diferència de les altres estepes, l’Estepa Blanca no te les flors blanques, si no rosades. Això a vegades pot portar confusions, però el nom, en aquest cas, no ve donat per el color de la flor, si no per els pels que recobreixen les fulles.  La primavera, però, no només s’ha notat en la flora; la fauna també es veu alterada per aquesta estació. El Gaig (Garrulus glandarius), per exemple, es torna molt més sociable en aquesta època.

Gaig (Garrulus glandarius)

(Garrulus glandarius)

Aquest ocell de la família dels còrvids es caracteritza per replantar alzines: a la tardor, quan hi ha abundància de glans, els recol·lecta i els enterra per poder-se alimentar a l’hivern. També se’l coneix per ser “el xivato del bosc” ja que el seu crit avisa a la resta d’animals del perill. Ara, a la primavera, és més fàcil veure’l en grups, i és quan les femelles aprofiten per pondre ous; si tot va bé, al llarg d’aquests mesos en pondran entre 3 i 6.