Sant Feliu de Codines es troba dins de la Serralada Prelitoral, amb tot el Vallès davant, i la Serralada Litoral com a teló de fons. Estem a uns 500m respecte el nivell del mar. Això determina un tipus de flora i un tipus de fauna.
L’itinerari és dins d’una pineda de pi blanc i pi pinyer, amb els tres estrats vegetatius típics del bosc mediterrani: Plantes herbàcies com el romaní, farigola i estepa blanca, arbustos com el garric i el cirerer d’arboç i arbres com els pins esmentats i l’alzina.

1

 

Aquest paratge l’any 1994 va patir un gran incendi, la qual cosa permet als monitors parlar de la recuperació dels boscos mediterranis desprès d’un fet així, no només pel que fa a les espècies vegetals sinó també les animals, introduint el concepte de cadena alimentària.
Després vam descobrir la dificultat de l’observació directa dels animals a la natura, quina mena de rastres ens poden ajudar a conèixer la fauna d’un indret determinat i, per tant, també es van descobrir altres animals tìpics dels nostres boscos com el porc senglar, l’eriçó, els esquirols, la geneta i la fagina. I quina possible interacció tenen aquests animals amb les rapinyaires.

Vam fer especial menció de temes d’impacte ambiental: torres elèctriques, carreteres, és a dir, de la destrucció de l’hàbitat en general.
5El paper de les menjadores i les caixes niu que vam trobar, són acceleradors del procés de repoblació. Durant aquell període va ser decisiu i, ara senzillament, es mantenen per ajudar a les espècies d’aus sedentàries a suportar els hiverns i, per suposat, per facilitar la cria.
Les aus que més sovintegen les nostres menjadores varien en funció de l’època de l’any , però a grans trets podríem dir que són: les mallarengues, tant la blava (Parus caeruleus) com la carbonera (Parus major), el pit roig (Erithacus rubecula), pardals (Passer sp.) i caderneres (Carduelis carduelis).

I encara que no vinguin a les nostres menjadores, no es estrany en aquesta zona poder observar aus com: cucuts (Cuculus canorus) , gaigs (Garrulus glandarius), garses (Pica pica), merles (Turdus merula), picots verds (Picus viridis) i tudons (Columba palumbus), i com a exemples de rapinyaires: l’aligot (Buteo buteo), el xoriguer (Falco tinnunculus) i l’àliga marcenca (Circaetus gallicus). I si passejessim per la nit sentiriem amb molta probabilitat el gamarús (Strix aluco), el xot (Otus scops) i el mussol comú (Athene noctua).