ITINERARI FORESTAL

ZONA D’AUS:

Diürns | Diürns carronyers | Nocturns | Hàbitat de les rapinyaires | Tipus de volAlimentació | L’egagròpila | ReproduccióIncubació | Taula resum Rapinyaires | ProteccionismeEstat de conservació

SESSIÓ DE VOL

ITINERARI FORESTAL

Sant Feliu de Codines es troba dins de la Serralada Prelitoral, amb tot el Vallès davant, i la Serralada Litoral com a teló de fons. Estem a uns 500m respecte el nivell del mar. Això determina un tipus de flora i un tipus de fauna.

L’itinerari és dins d’una pineda de pi blanc i pi pinyer, amb els tres estrats vegetatius típics del bosc mediterrani: Plantes herbàcies com el romaní, farigola i estepa blanca, arbustos com el garric i el cirerer d’arboç i arbres com els pins esmentats i l’alzina.

1

 

Aquest paratge l’any 1994 va patir un gran incendi, la qual cosa permet als monitors parlar de la recuperació dels boscos mediterranis desprès d’un fet així, no només pel que fa a les espècies vegetals sinó també les animals, introduint el concepte de cadena alimentària.

Després vam descobrir la dificultat de l’observació directa dels animals a la natura, quina mena de rastres ens poden ajudar a conèixer la fauna d’un indret determinat i, per tant, també es van descobrir altres animals tìpics dels nostres boscos com el porc senglar, l’eriçó, els esquirols, la geneta i la fagina. I quina possible interacció tenen aquests animals amb les rapinyaires.

Vam fer especial menció de temes d’impacte ambiental: torres elèctriques, carreteres, és a dir, de la destrucció de l’hàbitat en general.

5El paper de les menjadores i les caixes niu que vam trobar, són acceleradors del procés de repoblació. Durant aquell període va ser decisiu i, ara senzillament, es mantenen per ajudar a les espècies d’aus sedentàries a suportar els hiverns i, per suposat, per facilitar la cria.
Les aus que més sovintegen les nostres menjadores varien en funció de l’època de l’any , però a grans trets podríem dir que són: les mallarengues, tant la blava (Parus caeruleus) com la carbonera (Parus major), el pit roig (Erithacus rubecula), pardals (Passer sp.) i caderneres (Carduelis carduelis).

I encara que no vinguin a les nostres menjadores, no es estrany en aquesta zona poder observar aus com: cucuts (Cuculus canorus) , gaigs (Garrulus glandarius), garses (Pica pica), merles (Turdus merula), picots verds (Picus viridis) i tudons (Columba palumbus), i com a exemples de rapinyaires: l’aligot (Buteo buteo), el xoriguer (Falco tinnunculus) i l’àliga marcenca (Circaetus gallicus). I si passejessim per la nit sentiriem amb molta probabilitat el gamarús (Strix aluco), el xot (Otus scops) i el mussol comú (Athene noctua).

ZONA D’AUS

DEFINICIÓ D’AU RAPINYAIRE:

Ocell carnívor amb el bec ganxut i urpes ganxudes
bec

 

urpa-àliga

Àliga

gran-duc

Gran Duc

falcó

Falcó

Les aus tenen en comú el fet de ser vertebrats, tenir plomes, dues ales, bec i reproducció ovípara.

En la seva anatomia apareixen estructures no presents en altres vertebrats, com els cacs aeris.

Els sacs aeris són cambres d’aire connectades als pulmons que permeten la refrigeració del cos de l’au i ajuden a lleugeri el seu pes. Una cinquena part del cos de l’au esta formada per aquests sacs.

AnatomiaInterna

Classificació de les rapinyaires del món:

 

En total hi ha 495 espècies (290 de diürnes i 205 de nocturnes).

Regne: animal
Tipus: vertebrats
Classe: aus

Ordre: Falconiformes (diürnes)
Subordre: Accipitres.
Família: Accipitridae (224 espècies) aligues, milans, aligots, voltors i aufranys.
Família: Pandionidae (1 espècie) àliga pescadora.
Subordre: Sagittarii.
Família: Sagittariidae (1 espècie) secretari.
Subordre: Falcones.
Famíla: Falconidae (60 espècies) falcons, xoriguers, caracares.

Ordre: Estrigiformes (nocturnes)
Família: Strigidae (189 espècies) mussols, ducs, xots i gamarús.
Família: Titonidae (16 espècies) òlibes.

Ordre: Ciconiiformes (voltors del “nou món”).
Família: Cathartidae (7 espècies) cóndors, voltor negre americà, voltors aura.

 

GRUPS DE RAPINYAIRES SEGONS ACTIVITAT:

esquema-aus

RAPINYAIRES DIÜRNS CAÇADORS

Màxima activitat durant el dia.
Els rapinyaires diürns caçadors cacen amb les urpes.

Característiques dels caçadors i carronyers:

• Cos esvelt.
• Ulls en posició lateral. Rang de visió molt ampli.
• Sentit més desenvolupat la vista: visió 8 vegades superior a la nostre i distingeixen els colors.
• Disposició urpes: tres davant i una darrera. La posterior és la més grossa de totes.
• Tipus de vol: planat (àligues i voltors), actiu (falcons i xoriguers) i combinat (aligots).
• Els diürns construeixen nius (excepte falcons i xoriguers que aprofiten cavitats en construccions humanes i en penya-segats).
• Egagròpiles: bàsicament consten de pèls i plomes. Els ossos petits els poden digerir perque disseccionen molt les seves preses i els sucs gàstrics també són més potents que en les nocturnes. Els ossos més grossos no se’ls empassen.

A grans trets podem diferenciar:

ELS CAÇADORS DE MIDA GROSSA.

13

Àliga real

14

Àliga imperial oriental

ELS CAÇADORS DE MIDA MITJANA.

ELS CAÇADORS DE MIDA PETITA.

 

RAPINYAIRES DIÜRNS CARRONYERS

Mengen restes d’animals morts.

 

Voltor comú

Voltor comú

composicio-1

Bec de voltor                                             Bec d’aufrany

Els Aufranys (Neophron percnopterus) són carronyers de mida mitjana i per tant, a l’hora de menjar seran els últims en poder apropar-se a la carronya, ells quedaran desplaçats pels més grossos. Això està estretament lligat amb els becs llargs i prims que els serveixen per escurar allò que quedi entre costelles i vèrtebres.

Aufrany

Aufrany

Dins d’aquest grup es troba la rapinyaire més grossa del món, el Cóndor dels Andes (Vultur gryphus), amb 3,20m d’envergadura i 12 kg de pes.
Condor de los Andes

Condor de los Andes

 

RAPINYAIRES NOCTURNS

Màxima activitat durant la nit.
Totes les nocturnes són rapinyaires caçadores.

Característiques:

• Cos rabassut, cap rodó i cara plana anomenada disc facial.
• Ulls en posició frontal. Posició molt bona per calcular distàncies però que comporta una pèrdua de rang de visió. Per tant, això es veurà complementat amb girs de cap de 270º.
• Visió adaptada a la penombra: capten diferents intensitats de llum (només hi veuen en blanc i negre).
• Sentit més desenvolupat l’oïda: aquesta és assimètrica i és 50 vegades millor que la nostre.
• Disposició urpes: dues anteriors i dues posteriors.
• Vol lent i silenciós. Les plomes amb barbes, anomenades plomes esfilagarsades, permeten reduir el soroll del moviment d’ales.
• Tipus de vol: combinat.
• No construeixen niu: aprofiten nius abandonats d’altres ocells, o bé forats en roques, en troncs d’arbres, o directament a terra.
• Egagròpiles: consten de pèls, plomes i ossos. Capturen preses més petites i normalment se les empassen senceres.

A grans trets podem diferenciar:

NOCTURNS DE MIDA GROSSA.

NOCTURNS DE MIDA MITJANA.

 NOCTURNS DE MIDA PETITA.

 

LES PLOMES

Són de queratina, com el cabell, les banyes i les ungles. Tenen una estructura proteínica complexa i són insolubles en l’aigua.
s111
Plomes segons la seva funció

El plomissol, immobilitza l’aire calent contra el cos. Permet mantenir la temperatura corporal constant, protegint el cos del fred, del sol, del vent i de la pluja. És molt abundant en els polls.

s3

Les cobertores, són resistents per fora i suaus per dins. Recobreixen i protegeixen el cos de factors externs, esmorteint cops i possibles ferides.

s2

 

Les plomes de vol:

– Rèmiges (primàries i secundàries) són les de les ales.

Detall d’una ala d’una àliga mora