Ara que molts ocells ja ens han abandonat agafant rumb cap a Àfrica, hi ha una espècie de rapinyaire nocturna que ve a passar l’hivern entre nosaltres, aquesta és el mussol emigrant (Asio flammeus) que també és coneix com a mussol de pas, mussol marí o òliba d’aigua.

De les 8 espècies nocturnes autòctones en el nostre país, aquesta és l’única que hiverna entre nosaltres i a la vegada de pas.

Són poques les parelles que es reprodueixen (unes 10 parelles) en el nostre territori, és molt irregular i sovint va lligat a les plagues de rossegadors. Passen l’hivern a la conca mediterrània i al sud del Sàhara, procedents del centre i del nord
d’Europa, on hi tenen els seus territoris habituals de reproducció. Al mussol emigrant se l’hi coneix una activitat molt diürna.

És una espècie nocturna poc estudiada.

species-Asio-flammeus-16

 El mussol emigrant és semblant al mussol banyut, però amb les ales més llargues i estretes perquè habita en espais molt oberts. Els seus territoris preferits per hivernar són molt diversos: aiguamolls, prats humits i camps de cereals, tot i que en les últimes parades, s’han enregistrat bàsicament a les tres zones humides més importants de Catalunya, com els aiguamolls de l’Empordà, el Delta del Llobregat i el Delta de l’Ebre, en canvi, on s’enregistren més reproduccions és a la Plana de Lleida, on seleccionen camps de cereals de secà i farratges de regadiu, sent les màquines de segar un dels perills més freqüents, per què sense voler en destruïxen els nius, al igual que passa també amb els de l ‘esparver cendrós (Circus pygargus).

Segons els exemplars arribats als Centres de Recuperació de Torreferrusa a Sta. Perpètua de Mogoda i el de Vallcalent a Lleida, les causes de mort més freqüents estan produïdes per trets i per col·lisions amb vehicles. El mussol emigrant és l’única rapinyaire nocturna que construeix  niu, normalment en llocs protegits per herba alta, canyissars, arbusts o arbres caiguts, excavant un petit forat al terra que cobreix amb branquetes.

Per poder protegir aquesta espècie, es proposen mesures agro-ambientals en les zones en les àrees de cria potencial on hi han registres de reproducció, a la vegada que seria important aplicar mesures de sensibilització en el col·lectiu de caçadors.

A escala global, segons la UICN, (Unió Internacional per la Conservació de la Naturalesa) el seu estat de conservació és el de Risc mínim, no ha estat inclosa a la llista vermella. A nivell europeu tampoc està en regressió, tot i que les poblacions
de l’espècie van davallant amb el temps. És en espècies amb aquest tipus de catalogació, que s’ha d’intentar que acabin sent espècies amenaçades, però això dependrà dels esforços que facin els programes de conservació.

Per a més informació podeu consultar:
– “Els rapinyaires nocturns de Catalunya”  de  Jordi Baucells Colomer (ed).
– “Rapaces nocturnas de Europa” de Heimo Mikkola (Ed. Perfils)
www.sioc.cat
www.ornitho.cat