Gyps fulvus

 

Activitat: Diürna
Pes aprox. mascle: 8 kg
Pes aprox. femella: 8 kg
Envergadura: 240 – 280 cm
Hàbitat: Indrets solitaris, amb penya-segats on fa el niu i terrenys oberts on surt a buscar el menjar.
Aliments: Carronya.
Amenaces: Humans, torres elèctriques i residus tòxics.

Area de distribució:

gyps-fulvus_area

Estat de conservació: Preocupació menor

estat_LC

Identificació
Rapinyaire diürna i carronyera grossa. Amb una envergadura d’uns 275 cm. i una longitud d’uns 105 cm. Plomatge marró clar, menys les primàries de les ales i la cua que són negres. Cap i coll lleugerament recobert d’un curt plomatge blanquinós.

Distribució
Viu a les serralades africanes del nord del Sàhara, a la major part de la península Ibèrica, el sud-est d’Europa i l’Àsia central. Present a les Illes Balears.

Hàbitat
Zones muntanyoses o bé valls amb cingleres altes inaccessibles que els serveixi per criar i/o com a zones de descans.

Característiques
Com la majoria de voltors són gregaris, viuen en grup.
La vista és el sentit més desenvolupat i no l’olfacte com es tendeix a pensar.
Els carronyers, en general, tenen molta força al bec i poca a les urpes (ja que no han de caçar).
Són excel·lents planejadors, aprofiten els corrents d’aire ascendents per poder remuntar sense esforç. Poden volar uns 200-300km/dia.

Alimentació
S’alimenta de cadàvers grossos i per això el voltor comú té molta superfície pelada a la zona del cap i coll, perquè així és més pràctic alhora de menjar. En introduir el coll en la cavitat abdominal de cadàvers de bòvids, cavalls i mamífers en general, les plomes es malmetrien molt.

Estat de conservació en l’àmbit estatal i autonòmic
La població estimada a Catalunya en el 2012 era de més de 5000 exemplars.
El GACO (Grup d’Anellament Calldetenes-Osona) porta fent fa uns anys anellaments de voltors, anellant centenars de voltors cada any (anella groga de PVC i bandes alars grogues a les dues ales). En els darrers anys està augmentant la població d’individus estivals no reproductors a la Catalunya central.
Tant a Espanya com a Catalunya catalogat com a preocupació menor (LC).

Curiositats
Segon carronyer més gros d’Europa, només superat pel voltor negre.
En llibertat un voltor pot arribar a ingerir molta quantitat d’aliment en poca estona. Això fa que si en un moment donat haguessin de fugir de qualsevol perill, no podrien aixecar el vol. Just per poder fugir d’aquestes situacions, un voltor serà capaç de regurgitar tot allò que ha menjat per alleugerir el pes i poder escapar. També ho farà com a defensa en un moment d’estrès, manipulació, atac …perquè la carn semi digerida és una substància podent que irrita els ulls.
Cim d’ Àligues acull alguns ejemplars de voltor irrecuperables: animals nascuts en llibertat però amb lesions irreversibles, la majoria provocades per colisions amb torres elèctriques i en camps eòlics. No estan en condicions físiques per sobreviure per ells mateixos i per aquest motiu estan en captivitat. Són animals cedits pel departament de medi ambient de la Generalitat ó be d’altres comunitats.