Ptilopsis leucotis

 

Activitat: Nocturna
Pes aprox. mascle: 185 g
Pes aprox. femella: 220 g
Envergadura: 45 – 50 cm
Hàbitat: Boscos oberts i prats tropicals i subtropicals.
Aliments: Insectes, petits rosegadors, ocells i sargantanes.
Amenaces: Humans, àligues i ducs.

Area de distribució:

ptilopsis-leucotis_area

Estat de conservació: Preocupació menor

estat_LC

Distribució
Africà. Distribuït entre el Sàhara i l’equador.

Hàbitat
Viu a la sabana, praderes tropicals i subtropicals.

Característiques
Rapinyaire petita de 24 a 28cm de longitud. Color del plomatge que el permet camuflar-se perfectament a l’escorça de l’arbre mentre dorm. Aquest camuflatge es veu reforçat per la presència de les dues “orelletes” a sobre del cap, que simulen dues branquetes de l’arbre.
Ulls de color taronja molt intens.
Les egagròpiles dels xots contenen molta quitina dels insectes i per tant són molt fràgils.
Normalment aprofiten forats d’arbres per pondre els seus ous. La temporada de cria comença amb l’estació seca.
L’esperança de vida en captivitat és d’uns 12 anys.

Alimentació
A causa de la seva mida són sobretot insectívors, caça grans insectes. També petits rosegadors.

Curiositats
A Catalunya hi viu un xot que encara és una mica més petit (Otus scops: la nocturna més petita de Catalunya. És estival. Cants molt aguts i repetitius que poden confondre’s amb el cant del tòtil. A les Illes Balears anomenat mussol).
Si s’alarma, es queda immòbil i molt prim amb les “orelletes” molt rectes. Si pel contrari ja se sent molt amenaçat, començarà a inflar les seves plomes per semblar més gros, obrirà molt els ulls i emetrà un soroll amb el bec.