Cim d'Àligues

Aligot comú

Buteo buteo

Característiques

Activitat: Diürna
Pes aprox. mascle: 800 g
Pes aprox. femella: 925 g
Envergadura: 109 – 136 cm
Hàbitat: Paratges boscosos amb abundants clarianes, zones humanitzades i aiguamolls.
Aliments: Ratolins, ocells, sargantanes, ous i carronya.
Amenaces: Humans, verins, torres elèctriques i fagines.

Àrea de distribució:

Estat de conservació: Preocupació menor

Distribució
Present a gairebé tot Europa, Àfrica i Àsia.
A Catalunya el trobem per tot el territori al llarg de tot l’any, augmentant la seva població a l’hivern per la presència d’individus europeus (migrador parcial). Present a les Illes Balears.

Hàbitat
Típic de zones de mosaic, alterna petites masses forestals per poder criar amb prats i àrees de cultiu on caçar.
Les que habiten en zones més fredes, a l’hivern migren parcialment a zones més temperades, i els de les zones temperades i càlides són sedentaris com els de la península Ibèrica i Canàries.

Característiques
L’aspecte d’un aligot és força semblant al d’una àliga, però aquest és de mida mitjana. Força evident són les seves potes grogues i desproveïdes de plomes. Les autèntiques àligues (gènere Aquila) tenen el tars cobert de plomes.
Al ser força forestal, els seus vols seran més baixets. Gran planejador, amb ales amples i arrodonides, que amb bona llum, es pot distingir per dues taques blanques a sota les seves ales.
Construeixen els nius en arbres i ponen de 2 a 4 ous que incuben durant uns 35 dies, normalment la major part de l’incubació la fa la femella mentre el mascle va a caçar i li porta el menjar. Als 2 mesos els joves comencen a volar i necessiten 2 mesos més per ser independents.

Alimentació
Caçador terrestre, sobretot de rosegadors, per això en castellà s’anomenen ratoneros.
També s’alimenta d’animals morts, fins i tot els que han estat atropellats en les carreteres.

Estat de conservació en l’àmbit estatal i autonòmic
Tant a l’Estat Espanyol com a Catalunya està catalogat com a preocupació menor (LC).

Curiositats

– És una de les rapinyaires més abundants, de fet es coneixen 11 espècies.

A Catalunya és la rapinyaire més fàcil de veure en estat salvatge.

A l’hivern és freqüent veure’l sobre atalaies (p.ex.torres de la llum i pals de telèfon), perquè les condicions climàtiques no són propícies per planejar, en canvi amb el bon temps sí que utilitza el vol per localitzar les seves preses. Aquestes torres són uns dels seus perills, poden morir electrocutats o bé atropellats.