ITINERARI FORESTAL
ZONA D’AUS:
Diürns | Diürns carronyers | Nocturns | Hàbitat de les rapinyaires | Tipus de vol | Alimentació | L’egagròpila | Reproducció | Incubació | Taula resum Rapinyaires | Proteccionisme | Estat de conservació
SESSIÓ DE VOL
ITINERARI FORESTAL
Sant Feliu de Codines es troba dins de la Serralada Prelitoral, amb tot el Vallès davant, i la Serralada Litoral com a teló de fons. Estem a uns 500m respecte el nivell del mar. Això determina un tipus de flora i un tipus de fauna.
L’itinerari és dins d’una pineda de pi blanc i pi pinyer, amb els tres estrats vegetatius típics del bosc mediterrani: Plantes herbàcies com el romaní, farigola i estepa blanca, arbustos com el garric i el cirerer d’arboç i arbres com els pins esmentats i l’alzina.
Aquest paratge l’any 1994 va patir un gran incendi, la qual cosa permet als monitors parlar de la recuperació dels boscos mediterranis desprès d’un fet així, no només pel que fa a les espècies vegetals sinó també les animals, introduint el concepte de cadena alimentària.
Després vam descobrir la dificultat de l’observació directa dels animals a la natura, quina mena de rastres ens poden ajudar a conèixer la fauna d’un indret determinat i, per tant, també es van descobrir altres animals tìpics dels nostres boscos com el porc senglar, l’eriçó, els esquirols, la geneta i la fagina. I quina possible interacció tenen aquests animals amb les rapinyaires.
Eriçó
Esquirol
Fagina
Vam fer especial menció de temes d’impacte ambiental: torres elèctriques, carreteres, és a dir, de la destrucció de l’hàbitat en general.
El paper de les menjadores i les caixes niu que vam trobar, són acceleradors del procés de repoblació. Durant aquell període va ser decisiu i, ara senzillament, es mantenen per ajudar a les espècies d’aus sedentàries a suportar els hiverns i, per suposat, per facilitar la cria.
Les aus que més sovintegen les nostres menjadores varien en funció de l’època de l’any , però a grans trets podríem dir que són: les mallarengues, tant la blava (Parus caeruleus) com la carbonera (Parus major), el pit roig (Erithacus rubecula), pardals (Passer sp.) i caderneres (Carduelis carduelis).
Mallarenga
Pit roig
Cadernera
I encara que no vinguin a les nostres menjadores, no es estrany en aquesta zona poder observar aus com: cucuts (Cuculus canorus) , gaigs (Garrulus glandarius), garses (Pica pica), merles (Turdus merula), picots verds (Picus viridis) i tudons (Columba palumbus), i com a exemples de rapinyaires: l’aligot (Buteo buteo), el xoriguer (Falco tinnunculus) i l’àliga marcenca (Circaetus gallicus). I si passejessim per la nit sentiriem amb molta probabilitat el gamarús (Strix aluco), el xot (Otus scops) i el mussol comú (Athene noctua).
Xoriguer gros
Àliga marcenca
Mussol comú
ZONA D’AUS
DEFINICIÓ D’AU RAPINYAIRE:
|
 Àliga |
 Gran Duc |
 Falcó |
En la seva anatomia apareixen estructures no presents en altres vertebrats, com els cacs aeris.
Els sacs aeris són cambres d’aire connectades als pulmons que permeten la refrigeració del cos de l’au i ajuden a lleugeri el seu pes. Una cinquena part del cos de l’au esta formada per aquests sacs.
Classificació de les rapinyaires del món:
En total hi ha 495 espècies (290 de diürnes i 205 de nocturnes).
Regne: animal
Tipus: vertebrats
Classe: aus
Ordre: Falconiformes (diürnes)
Subordre: Accipitres.
Família: Accipitridae (224 espècies) aligues, milans, aligots, voltors i aufranys.
Família: Pandionidae (1 espècie) àliga pescadora.
Subordre: Sagittarii.
Família: Sagittariidae (1 espècie) secretari.
Subordre: Falcones.
Famíla: Falconidae (60 espècies) falcons, xoriguers, caracares.
Ordre: Estrigiformes (nocturnes)
Família: Strigidae (189 espècies) mussols, ducs, xots i gamarús.
Família: Titonidae (16 espècies) òlibes.
Ordre: Ciconiiformes (voltors del “nou món”).
Família: Cathartidae (7 espècies) cóndors, voltor negre americà, voltors aura.
GRUPS DE RAPINYAIRES SEGONS ACTIVITAT:
Àliga real
Àliga imperial oriental
ELS CAÇADORS DE MIDA MITJANA.
Milà reial
Astor
Aligot
ELS CAÇADORS DE MIDA PETITA.
Xoriguer gros
Falcó mostatxut
Falcó de la reina
RAPINYAIRES DIÜRNS CARRONYERS
Voltor comú
Concentren la força al bec i, en canvi, no tenir massa funció prensil a les urpes, ja que ells no cacen. Tenen la cara, el cap i, a vegades, també el coll, amb poca ploma o completament nu (dependrà de l’especialització dels diferents carronyers). Això els resulta molt pràctic per evitar fricció al menjar i per higiene.
Bec de voltor Bec d’aufrany
Els Aufranys (Neophron percnopterus) són carronyers de mida mitjana i per tant, a l’hora de menjar seran els últims en poder apropar-se a la carronya, ells quedaran desplaçats pels més grossos. Això està estretament lligat amb els becs llargs i prims que els serveixen per escurar allò que quedi entre costelles i vèrtebres.
Aufrany
Condor de los Andes
Duc nival
Gran duc
Duc del cap
NOCTURNS DE MIDA MITJANA.
Duc americà
Duc africà
Gamarús
NOCTURNS DE MIDA PETITA.
Òliba
Xot de cara blanca
Mussol comú
LES PLOMES
El plomissol, immobilitza l’aire calent contra el cos. Permet mantenir la temperatura corporal constant, protegint el cos del fred, del sol, del vent i de la pluja. És molt abundant en els polls.
Les cobertores, són resistents per fora i suaus per dins. Recobreixen i protegeixen el cos de factors externs, esmorteint cops i possibles ferides.
– Rèmiges (primàries i secundàries) són les de les ales.
Detall d’una ala d’una àliga mora
– Timoneres són les de la cua, per dirigir el vol.
A més en les rapinyaires nocturnes trobem:
• Les vibrisses, que es troben a la base del bec i dels ulls. Tenen una funció protectora i tàctil.
Altres funcions del plomatge
• Camuflatge, per romandre indistingibles de l’entorn que els envolta.
• Reconeixement, entre els membres de la mateixa espècie i en alguns casos, diferenciació de sexes.
• Vol silenciós, les rapinyaires nocturnes, tenen el plomatge més suau, i el contorn de la primera ploma de les rèmiges primàries és esfilagarsat.
Aquestes característiques ajuden a atenuar el soroll durant el vol.
HÀBITAT DE LES RAPINYAIRES
Poden ocupar la costa, prats, baixa i alta muntanya.
TIPUS DE VOL
Les siluetes i els tipus de vol ens ajuden a diferenciar les rapinyaires.
Vol planat
Ales llargues i amples, pròpies d’ Àligues i Voltors, permeten un màxim d’aprofitament de les corrents d’aire ascendents (tèrmiques o de vessant) per volar.
Voltor
Àliga
Vol actiu
Ales estretes i punxegudes, faciliten un vol batut constant, ràpid i potent, com el dels falcons i xoriguers.
Falcó
Vol combinat
Ales amples i arrodonides, com la dels Astors, Aligots i les nocturnes, els permet combinar, segons necessitats, els dos tipus de vol planat i actiu.
Aligot
La cua
És el que permet maniobrar, quan mes llarga més agilitat en el vol, com l’Astor que es mou bàsicament dins els boscos.
Astor
ALIMENTACIÓ I FUNCIÓ A LA CADENA TRÒFICA
Àliga marcenca
Àliga de cap blanc
Falcó pelegrí
Xoriguer gros
Òliba
Gran Duc
La base alimentària de qualsevol ecosistema són els vegetals (productors), els únics éssers vius capaços de captar l’energia solar per a transformar-la en matèria orgànica. Això els permetrà créixer i reproduir-se.
Un segon nivell seran els herbívors (consumidors primaris) que al menjarse les plantes captaran part d’aquesta matèria ja formada.
Per últim vindran els carnívors ( consumidors secundaris) i els supercarnívors (consumidors terciaris) que encara en podran aprofitar una petita part.
L’energia passa de nivell a nivell i en cada pas se’n perd una part en fer funcionar els organismes: en créixer i en reproduir-se. Per tant, l’energia aprofitable anirà disminuint. Està comprovat que en cada pas de nivell s’aprofita un 10% i es perd un 90%.
Les rapinyaires, com a carnívores, sempre ocuparan les parts finals de les cadenes alimentàries. Els ocells rapinyaires que faran la funció de consumidors seran els caçadors, i els descomponedors seran els carronyers.
I DESPRÉS DE LA DIGESTIÓ: L’EGAGRÒPILA
Les aus rapinyaires (i també totes les aus carnívores) siguin quins siguin els seus hàbits alimentaris i les seves tècniques de caça, després de la digestió, regurgiten una espècie de bola amb tot allò que no han pogut digerir.
Aquesta boleta s’anomena egagròpila.
L’egagròpila és un rastre molt important alhora de detectar la presència de l’espècie en un hàbitat. També ens dóna informació de la seva alimentació i de la microfauna present en aquell medi natural.
Normalment l’expulsen pel bec cada 24h i serà més o menys grossa, més fosca o més clara, en funció del que hagin menjat (del color dels pèls i de les plomes dels animals ingerits).
* En aquest cas solen ser molt negres i lluents degut al recobriment d’una capa fina de mucina produïda per les glàndules salivals.
Les nocturnes s’empassen les preses senceres i a les seves egagròpiles hi trobem plomes, pèls, ossos, dents i algunes restes vegetals.
Òliba menjant un ratolí
Falcó pelegrí alimentant al seu pollet
El dimorfisme sexual
En els rapinyaires caçadors, les femelles són més grosses que els mascles (depenent de l’espècie ella pot ser 1/3 més grossa que ell).
Parella d’aligot de Harris
INCUBACIÓ
Els ous els ponen a intervals de 1, 2 o 5 dies de diferència. Pot ser que es doni molta diferència de mida entre els polls o que gairebé no es noti.
Els períodes d’incubació també són molt variables en funció de la mida: de 25 a 30 dies en espècies petites a 48-54 dies en espècies grosses.
Ou de falcó de la reina
EVOLUCIÓ D’UN POLLET DE FALCÓ DE LA REINA
1 hora
1 día
El creixement de les rapinyaires és molt ràpid. Assoleixen la mida dels adults entre 1 i 3 mesos: en aquest moment ja tenen totes les plomes, i per tant, ja realitzen els primers vols.
Hauran d’abandonar el niu molt aviat (com a molt tard al cap d’un any en àligues i voltors) doncs seran expulsats pels adults i hauran de buscar el seu propi territori.
2 setmanes
3 setmanes
4 setmanes
5 setmanes
6 setmanes
RAPINYAIRES AUTÒCTONES
Taula resum
Si observem bé, veureu que en general tot està relacionat amb la mida de les rapinyaires. Per simplificar diferenciem espècies grosses (àligues, voltors, gran duc), espècies mitjanes (aligots) i espècies petites (mussols, xots, xoriguers, i falcons).
| Diürs caçadors | Edat reproductora | Posta | Incubació | Estada al niu | Esperança de vida* |
| Àliga daurada | 4-5 anys | 1-3 ous | 43-45 dies | 65-80 dies | 40-50 anys |
| Aligot comú | 2-3 anys | 2-4 ous | 33-38 dies | 50-55 dies | 20-25 anys |
| Falcó pelegrí | 3 anys | 2-4 ous | 28-33 dies | 45 dies | 15-20 anys |
| Xoriguer gros | 1 any | 3-6 ous | 27-29 dies | 27-32 dies | 10-15 anys |
| Diürs carronyers | Edat reproductora | Posta | Incubació | Estada al niu | Esperança de vida* |
| Voltor comú | 4-5 anys | 1-3 ous | 43-45 dies | 65-80 dies | 40-50 anys |
| Trencalòs | 2-3 anys | 2-4 ous | 33-38 dies | 50-55 dies | 20-25 anys |
| Nocturns | Edat reproductora | Posta | Incubació | Estada al niu | Esperança de vida* |
| Gran duc | 4-5 anys | 1-3 ous | 43-45 dies | 65-80 dies | 40-50 anys |
| Òliba | 2-3 anys | 2-4 ous | 33-38 dies | 50-55 dies | 20-25 anys |
| Mussol comú | 3 anys | 2-4 ous | 28-33 dies | 45 dies | 15-20 anys |
| Xot | 1 any | 3-6 ous | 27-29 dies | 27-32 dies | 10-15 anys |
ESTAT DE CONSERVACIÓ
L’estat de conservació de les espècies és un indicador de la dificultat de les espècies per seguir sobrevivint
Els criteris que determinen que una espècie es trobi amenaçada i, per tant, s’hagi de protegir legalment, vénen determinats per la llista roja d’espècies amenaçades de la IUCN (Unió Internacional per la Conservació de la Naturalesa) i els diferents llibres rojos d’espècies amenaçades a nivell de cada Estat Membre.
Segons aquesta llista vermella les diferents categories són:
Simbologia:
EX: Extinta
EW: Extinta en estat salvatge
CR: Perill crític
EN: En perill
VU: Vulnerable
NT: Gairebé amenaçat
LC: Risc mínim
Una mateixa espècie pot estar classificada en diferent categoria en funció de les llistes vermelles de cada Estat Membre i/o autonomia.La classificació de les espècies autòctones que trobareu a les nostres fitxes, fa referència a l’estat de conservació a Catalunya, segons el darrer atles d’ocells nidificants a Catalunya (1999-2002).
SESSIÓ DE VOL
L’objectiu de la sessió de vol és donar coneixements per despertar curiositat i empatia vers aquests grans reguladors de l’equilibri natural. I també intentar que això afavoreixi l’observació, i pugui ser una ajuda alhora de poder reconèixer una rapinyaire en llibertat.
Tot i que les sessions de vol no són sempre iguals, sí que s‘intenta mantenir una estructura.
Es comença amb els més silenciosos i tranquils, caçadors terrestres: tant nocturns (òliba, duc africà, gamarús de Laponia) com diürns (aligots i secretari).
Duc africà
Aligot de Harris
Prosseguim amb els més actius com són els caçadors aeris: xoriguer i falcó.
Amb una mica de sort es pot veure el xoriguer fent l’aleta i extraordinaris picats d’un dels animals més ràpids de tots.
Xoriguer
Falcó
Just a meitat del vol presentem un símbol de poder i força amb la majestuositat de l’àliga de cap blanc.
Àliga de cap blanc
I per acabar, finalitzem amb el xoriguer fent l’aleta i amb els picats del falcó, els carronyers (aufranys, caracara, voltor aura, voltor negre americà i voltor comú) i després amb els milans negres (autèntics pescadors).
En aquest cas tant uns com els altres són rapinyaires gregàries.
Aufrany
Voltor comú
Milà negre
Totes les carecterístiques d’aquests ocells les podeu trobar a l’apartat de la zona d’aus. I també trobareu més informació de cada espècie en concret a les fitxes que adjuntem a les últimes pàgines.