Athene noctua

 

Activitat: Nocturna
Pes aprox. mascle: 160 g
Pes aprox. femella: 180 g
Envergadura: 50 – 60 cm
Hàbitat: Espais oberts i zones humanitzades. Au típica de camp, menys freqüent en els boscos tancats.
Aliments: Escarbats, ratolins, sargantanes i granotes.
Amenaces: Humans, carreteres, pesticides, ducs i fagines.

Area de distribució:

athene-noctua_area

Estat de conservació: Preocupació menor

estat_LC

 

 

Distribució
Nadiu d’Euràsia i nord d’Àfrica.
Molt distribuït per tot el territori català. Present a les Illes Balears.

Hàbitat
Típic d’ambients rurals, amb oliveres i matolls. Absent en àmplies zones del Pirineu i ambients muntanyencs.

Característiques
És una de les nocturnes més petites d’Europa, fa uns 25cm de longitud. Potser és el més freqüent. Comparat amb la resta de nocturnes, té les potes llargues.
Tot i ser nocturn és un dels més diürns de tots. Es pot veure caçar freqüentment durant el dia. A la natura sovint s’observen posats sobre els pals de telèfon o els senyals de tràfic.
Durant el dia el vol és molt ondulant, aquest vol sinuós el pot ajudar a escapar de rapinyaires que el vulguin caçar. A la nit el vol és recta i a poca alçada.
El creixement de les rapinyaires és molt ràpid. Rapinyaires d’aquesta mida abandonen el niu entre els 28 i 35 dies, havent assolit ja l’aspecte d’un adult. Amb un any ja podran ser reproductors.
Quan està espantat o sent alguna amenaça, fa uns curiosos i característics moviments balancejant el cos i fent anar el cap amunt i avall.

Alimentació
S’alimenta sobretot de grans insectes (llagostes, escarabats…), petits rosegadors, petits rèptils (sargantanes), granotes i cucs.

Estat de conservació en l’àmbit estatal i autonòmic
Les seves amenaces vénen donades per la pèrdua de l’agricultura tradicional, l’augment de la massa forestal en el cas de Catalunya i l’augment d’àrees urbanitzades.
La causa de mortalitat més freqüent en el món de les nocturnes són els atropellaments, ja que moltes vegades fan servir les carreteres com a lloc de cacera, és un camp obert on es veuen passar millor les possibles preses.
Tant a l’estat com a Catalunya, catalogat com a preocupació menor (LC).

Curiositats
Anomenat també xuta i miula a les Illes Balears.
A l’antiga Grècia s’associava a la Deessa Atenea, reina de la saviesa i la ciència (Athene noctua). Símbol de la ciutat d’Atenes.
Dels quatre mussols presents en el territori (mussol banyut, mussol emigrant, mussol pirinenc i mussol comú), ell és el més petit de tots. Però a Catalunya la més petita de les nocturnes és el xot (Otus scops).