Cim d'Àligues

Característiques generals

Les aus rapinyaires es caracteritzen pel seu bec ganxut i les urpes fortes i esmolades amb les que cacen les preses.
La cella marcada sobre els ulls, els dona una expressió de cara molt característica d’algunes aus rapinyaires…
Sovint, passen força hores posats en arbres o atalaies, observant els prats o el sotabosc, tot esperant trobar algun ratolí o conill despistat.

Les àligues i els mussols són els més coneguts, però n’hi ha moltes més…
Gairebé 150 espècies de rapinyaires amb activitat nocturna i aproximadament 300 espècies diürnes.

Rapinyaires nocturnes

Les rapinyaires nocturnes estan preparats per volar i caçar en la penombra. Gràcies als seus grans ulls amb gran quantitat de cèl·lules sensibles a la llum, poden desplaçar-se pel bosc i els camps buscant petits mamífers. A més, l’oïda està molt desenvolupada per poder detectar amb precisió els sorolls més imperceptibles per l’oïda humana. Una vegada han detectat la presa, inicien el vol de cacera que, a diferència de les rapinyaires diürnes, és extremadament silenciós.

Rapinyaires diürnes

Quan es parla de rapinyaires diürnes, incloem diferents grups d’aus: àligues, falcons, voltors, milans, astors i esparvers…

El cos de les diürnes, no és tan rabassut com el de les nocturnes: el bec queda més al descobert, també les potes i la cara no és tan rodona i plana.

Tots ells tenen un sentit especialment desenvolupat per a la cacera: la vista. Així com de nit, és essencial escoltar,…de dia és molt important mirar.

La resolució de la imatge és millor que la nostra, i a més, poden enfocar de manera que detecten les preses en moviment a grans distàncies. En comparació amb la nostra visió, diríem que poden augmentar fins a 8 vegades més, seria el mateix efecte quan mirem a través dels prismàtics de 8 augments.

Voltors

Anomenem en general, voltors, aquells que s’alimenten d’animals que ja troben morts, o sigui, que són necròfags. A la penínsul.la ibèrica podem observar 4 espècies, i la més abundant és el Voltor Comú (Gyps fulvus). De seguida crida l’atenció el coll llarg i desplomat. També el cap el té recobert només de plumó, perquè així és més pràctic i higiènic en el moment d’alimentar-se. Les mides d’aquesta espècie són espectaculars: entre 240-280 cm d’envergadura i un pes d’aproximadament 8 Kg.

Àligues i aligots

El grup de les àligues destaca sobretot perquè és ben coneguda la força de les seves urpes i la destresa que tenen per caçar.

Els aligots, també són de la família de les àguiles. Tenen l’aspecte d’àligues petites, i en vol , sovint se’ls pot confondre amb aquestes.

Falcons

El grup dels falcons és força diferent al de les àligues i voltors. Són de mida mitjana, tenen les ales corbes, i són especialistes en la captura de preses a l’aire. El seu hàbitat preferit és camp obert, on poden perseguir a les preses a grans velocitats. De fet, el més ràpid de tots és el Falcó Pelegrí, de qui s’explica que en picat, arribaria als 300 km/h! Un cos robust i aerodinàmic i el ràpid bategar d’ales fan possibles les persecucions aèries.

Però a diferència de les nocturnes, els falcons són molt nerviosos. Per això, S’utilitza la caputxa, que permet mantenir els ulls tapats i així l’ocell està més tranquil.

Per  conèixer l’estat de les poblacions actuals de les espècies autòctones, consultar la web: