Tyto alba

 

Activitat: Nocturna
Pes aprox. mascle: 300 g
Pes aprox. femella: 350 g
Envergadura: 90 – 95 cm
Hàbitat: Espais oberts, aiguamolls i zones humanitzades.
Aliments: Petits rosegadors i aus.
Amenaces: Humans, carreteres, residus tòxics, ducs i fagines.

Area de distribució:

tyto-alba_area

Estat de conservació: Preocupació menor.

estat_LC

Distribució
Es troba a tots els continents, excepte a l’Antàrtida.
Distribuïda per tot el territori català. Present a les Illes Balears.

Hàbitat
Prefereix espais oberts, tolerant força la presència humana. Defuig dels boscos, i absent a les zones d’alta muntanya.

Característiques
Té la cara en forma de cor: aquesta és una característica que permet diferenciar els titònids (família de les òlibes) dels estrígids (família dels ducs, mussols i gamarussos).
L’òliba i el gamarús són les úniques nocturnes a Catalunya amb els ulls negres.
Nocturna molt coneguda perquè sovint nia en campanars o masies. A mitjans de primavera, la femella pon 4 o 6 ous sobre un munt d’egagròpiles i els cova durant 33 dies.
Si hi ha abundància de ratolins, la parella pot fer una segona posta a la tardor.
És la que té millor oïda de totes les nocturnes. El seu disc facial tan marcat és com una antena parabòlica, envoltada per un anell de plomes que canalitzen el soroll cap a les oïdes disposades asimètricament, detectant així, el so des de diferents parts del seu entorn. Alguns experiments asseguren que pot caçar un ratolí en una habitació absolutament fosca.
L’òliba té 17 sons diferents, entre crits i xisclets. Per culpa d’aquests sons sempre ha estat relacionada amb bruixes.

Alimentació
Molt bona raticida natural. Una parella d’òlibes, en època de cria, poden capturar uns 25 ratolins diaris.
Les seves egagròpiles són molt fosques i lluentes a causa del recobriment d’una capa fina d’una proteïna, la mucina, produïda per les glàndules salivals.

Estat de conservació en l’àmbit estatal i autonòmic
Les poblacions d’òliba estan patint una forta regressió arreu del món. La intensificació de l’agricultura ha comportat l’ús abusiu de pesticides per acabar amb les plagues d’insectes i rosegadors, provocant l’enverinament de les possibles preses. A part de causar la mort directa, també afecta la reproducció.
La pèrdua i l’enrocament de cabanes també la deixa sense llocs per criar.
A l’Estat es considera no amenaçada, de preocupació menor (LC).
A Catalunya és una espècie amenaçada, catalogada com a vulnerable (VU).
A les illes canàries hi ha una subespècie endèmica (T.alba gracilirostris) de l’òliba peninsular. Pel fet de ser un endemisme, la seva situació es veu agreujada i es considera una espècie en perill (EN).

Curiositats
També anomenada xibeca, babeca, meuca o mifa.
Antigament es deia que es bevien l’oli de les esglésies. Era un animal de molt mala reputació. Es deia que qui veiés una òliba es moriria al cap de pocs dies, així que les mataven, i les clavaven amb les ales ben obertes a sobre les portes per espantar els mals esperits.