Característiques generals
Rapinyaire és el nom comú que s’aplica als ocells amb un estil de vida depredador i unes característiques físiques marcades per la presència d’un bec fort i ganxut, i unes potes prèmsils amb fortes urpes amb les que la majoria cacen les preses. Però no ens podem oblidar de les rapinyaires carronyeres, que són les que s’alimenten de restes d’animals morts.
Les rapinyaires són indicadors biològics. La seva presència indica el bon estat dels hàbitats on es troben. Controlen plagues de rosegadors, insectes… i sanegen els camps de carronyes i animals malalts, evitant així possibles focus infecciosos.
Sovint, passen força hores posats en arbres o atalaies, observant els prats o el sotabosc, tot esperant trobar algun ratolí o conill despistat.
Molt important la seva protecció: les rapinyaires són escasses, necessiten grans extensions de terreny per sobreviure, i la seva taxa de reproducció és baixa. Cal afegir, que també hi ha molta depredació a nivell de nius.
Les àligues i els mussols són els més coneguts, però n’hi ha moltes més.
Gairebé 150 espècies de rapinyaires amb activitat nocturna i aproximadament 300 espècies amb activitat diürna.
Rapinyaires nocturnes
Les rapinyaires nocturnes estan preparades per volar i caçar en la penombra.
Gràcies als seus ulls, normalment grossos, frontals i amb gran quantitat de cèl·lules sensibles a la llum, poden desplaçar-se pel bosc i els camps buscant petits mamífers. A més, l’oïda està molt desenvolupada per poder detectar amb precisió els sons més imperceptibles per l’oïda humana. Una vegada han detectat la presa, inicien el vol de cacera que, a diferència de les rapinyaires diürnes, és extremadament silenciós.
Rapinyaires diürnes
Quan es parla de rapinyaires diürnes, incloem diferents grups d’aus: àligues, aligots, falcons, voltors, milans, astors i esparvers.
El cos de les diürnes, no és tan rabassut com el de les nocturnes: el bec queda més al descobert i també les potes.
La majoria tenen una cella molt marcada. L’expeció sería a la família dels falcons.
Tots ells tenen un sentit especialment desenvolupat per a la cacera: la vista. Així com de nit, és essencial escoltar,…de dia és molt important mirar.
Disposen d’uns ulls laterals amb un rang de visió molt ampli. La resolució de la imatge és millor que la nostra, i a més, poden enfocar de manera que detecten les preses en moviment a grans distàncies. En comparació amb la nostra visió, diríem que poden augmentar fins a 8 vegades més, Seria el mateix efecte que quan mirem a través dels prismàtics de 8 augments.
Voltors
Anomenem en general, voltors, les rapinyaires que s’alimenten d’animals que ja troben morts, o sigui, que són necròfags.
Concentren la força al bec i, en canvi, no tenen massa funció prènsil a les urpes, ja que ells no cacen. Tenen la cara, el cap i, a vegades, també el coll, amb poca ploma o completament nu (dependrà de l’especialització dels diferents carronyers). Això els resulta molt pràctic per evitar fricció al menjar i per higiene.
A la penínsul.la ibèrica podem trobar les 4 espècies de voltors Europeus: voltor negre, trencalòs, aufrany i voltor comú. Aquest últim és el més freqüent..
Àligues i aligots
El grup de les àligues destaca sobretot perquè és ben coneguda la força de les seves urpes i la destresa que tenen per caçar.
Els aligots tenen l’aspecte d’àligues petites, i en vol , sovint se’ls pot confondre amb aquestes.
Falcons
El grup dels falcons és força diferent al de les àligues i voltors. Són de mida mitjana i petita. Tenen les ales corbes i punxegudes. Són especialistes en la captura de preses a l’aire.
El seu hàbitat preferit és camp obert, on poden perseguir a les preses a grans velocitats. De fet, el més ràpid de tots és el falcó pelegrí, de qui s’explica que en picat, arribaria als 300 km/h! Un cos robust i aerodinàmic i el ràpid bategar d’ales fan possibles les persecucions aèries.
Els falcons són molt nerviosos. Per això, per manipular-los, s’utilitza la caputxa, que permet mantenir els ulls tapats i així l’ocell està més tranquil.
Per conèixer l’estat de les poblacions actuals de les espècies autòctones, consultar les webs:
