Duc de Bengala
Bubo bengalensis
Característiques
Activitat: Nocturna
Pes aprox. mascle: 1,1 kg
Pes aprox. femella: 2,0 kg
Envergadura: 140 – 150 cm
Hàbitat: Boscos tropicals secs, boscos temperats de muntanya i penya-segats.
Aliments: Rosegadors, aus, rèptils, granotes, crancs i insectes.
Amenaces: Humans.
Àrea de distribució:
Estat de conservació: Preocupació menor
Identificació
Presenta el disc facial de color ocre amb una vora negrosa prominent.
Els ulls van de grocs a vermells ataronjats, la barbeta i la gola blanca.
Les urpes i el bec són de color negre.
Distribució
El duc de bengala viu en el subcontinent indi, incloent-hi la Índia, Pakistan i Nepal.
Hàbitat
Habita en boscos tropicals secs, i boscos temperats als voltants de l’Himàlaia, també en zones semidesèrtiques de matolls i zones de roques de muntanyes i penya-segats prop de rius i rierols. Suporta una altitud de fins a 2400 m.
Característiques
En general, és nocturn i vola amb un aleteig lent a prop del terra.
Es reprodueix entre octubre i maig. El niu sol estar a sota d’un arbust, o en plataformes i escletxes de roques. Cada any reutilitzen el mateix niu, i la femella pon entre 3 i 4 ous de color crema. Seran incubats durant trenta-cinc dies. Els polls estaran amb els pares durant 6 meses.
Alimentació
Sobretot menja rosegadors, tot i que també pot caçar ocells, rèptils, granotes, crancs, ratpenats i insectes.
Curiositats
– Els adults, a l’hora de protegir els polls, recorren amb freqüència a tàctiques de distracció, com ara, simular una lesió alar.
– Hi ha qui creu que el seu cant des de dalt d’un habitatge indica la mort d’un dels seus ocupants. La creença en aquesta mena de supersticions fa que aquestes aus siguin capturades i sacrificades en rituals. La seva captura és il·legal, però, tot i això, existeix la caça furtiva.
