Xoriguer comú

Identificació
És de la família dels falcons, per tant té una silueta molt aerodinamica: ales estretes i punxagudes i cua força llarga. El dimorfisme sexual en aquest cas és molt evident per la diferència de color: la femella és tota marró i el mascle té el cap i la cua de color gris (en la imatge el mascle està al fons i la femella davant).

Distribució
Europa, Àsia i nord d’Àfrica.
Present a tota la península Ibèrica i a les Illes Balears.

Hàbitat
Els xoriguers que crien al sud i centre d’Europa són sedentaris o realitzen migracions locals (a Catalunya els xoriguers que viuen al Pirineu, hi són abundants a l’estiu però no a l’hivern: migrador latitudinal). Els del nord d’Europa, en canvi, són migradors, per la qual cosa les poblacions del nostre país es veuen incrementades amb hivernants.

Característiques
És una de les diürnes més petites de Catalunya. La més petita és l’Esmerla (Falco columbarius), una rapinyaire hivernant.
Caçador d’espais oberts. Té dues tècniques de cacera: o bé fent un vol sostingut, fent l’aleta, o bé parat des de un lloc una mica elevat, esperar divisar la seva presa i atacar.
Rapinyaire molt urbana i gregària. Nidifiquen en esquerdes de roques o edificis. Les postes són de 3 a 6 ous i la incubació dura de 27 a 32 dies. Els polls abandonen el niu a les 4-5 setmanes. Els joves maduren sexualment a l’any.

Alimentació
Caça a l’aire, i bàsicament s’alimenta d’insectes i petits ocells. Tot i que també pot depredar ratolins.

Estat de conservació en l’àmbit estatal i autonòmic
Tant a Espanya com a Catalunya és una rapinyaire catalogada com a preocupació menor (LC).
Hi ha una altra espècie semblant, que seria el xoriguer petit (Falco naumanni). De mida una mica més reduïda, sense taques al dors, absència de “bigoti” fosc al cap i ungles de color blanc. A Catalunya cria en terres de Lleida i Girona. Rapinyaire amenaçada (VU).