Voltor comú

Distribució
Viu a les serralades africanes del nord del Sàhara, a la major part de la península Ibèrica, el sud-est d’Europa i l’Àsia central. Present a les Illes Balears.

Hàbitat
Zones muntanyoses o bé valls amb cingleres altes inaccessibles que els serveixi per criar i/o com a zones de descans.

Característiques
Com la majoria de voltors són gregaris, viuen en grup.
Carronyer de mida grossa, d’uns 105cm de longitud. En els exemplars juvenils, el collar de plomes a la base del coll és més laxa i de color marró. I el bec i els ulls són més foscos que en els adults.
La vista és el sentit més desenvolupat i no l’olfacte com es tendeix a pensar.
Els carronyers, en general, tenen molta força al bec i poca a les urpes (ja que no han de caçar).
Són excel·lents planadors, aprofiten els corrents d’aire ascendents per poder remuntar sense esforç. Poden volar uns 200-300km/dia.

Alimentació
S’alimenta de cadàvers grossos, i per això el voltor comú té molta superfície pelada a la zona del cap i coll, perquè així és més pràctic a l’hora de menjar. En introduir el coll en la cavitat abdominal de cadàvers de bòvids, cavalls i mamífers en general, les plomes es malmetrien molt.

Estat de conservació en l’àmbit estatal i autonòmic
Fa anys que el GACO (Grup d’Anellament Calldetenes-Osona) fa anellaments de voltors, anellant-ne centenars cada any (anella groga de PVC i bandes alars grogues a les dues ales).
A Catalunya la seva població a crescut un 50% en els últims deu anys (unes 1.800 parelles). Han augmentat considerablement a les comarques de Girona: Pirineu oriental i Garrotxa. La població ibèrica és de les millors del món. Representa el 95% de les colònies europees.
Tant a Espanya com a Catalunya catalogat com a preocupació menor (LC).