Resum de la visita 2024/25 – Cicle Inicial

Índex

Itinerari forestal

Zona d’aus

Diürns caçadors | Diürns carronyers | Nocturns | Hàbitat | Alimentació | L’egagròpila | Reproducció | Incubació | Taula resum rapinyaires | Proteccionisme | Estat de conservació

Sessió de vol

Itinerari forestal

Sant Feliu de Codines es troba en un entorn típicament mediterrani. 

Cal considerar que aquesta part de la visita és igual d’important que la zona de l’aviari, ja que si es vol conèixer aquestes aus, primer s’ha de conèixer allà on viuen.  

Quan passegem pel bosc s’ha d’anar tranquil, en silenci i molt atents, perquè tot i que sabem que observar animals és prou difícil, almenys podrem sentir cantar algun pit-roig, alguna mallerenga, podem trobar rastres, observar algun esquirol… Per tant, obrirem tots els sentits: vista, oïda, tacte i olfacte!!

Vam caminar per una pineda, envoltats de plantes típiques d’aquests entorns: el romaní, el garric, l’estepa blanca… i us vam explicar la relació de les aus rapinyaires amb altres animals: alguns d’ells són el seu aliment (p.ex. l’esquirol), d’altres són el seu perill (p.ex. la serp), d’altres afavoreixen que puguin tenir un niu (els picots)… 

També vam fer especial menció, tot mirant la vall, d’alguns dels perills que provoquem els humans: electrocucions amb torres elèctriques, atropellaments a les carreteres… 

És freqüent poder veure menjar a les mallerengues, i encara que no vinguin a les nostres menjadores, no és estrany sentir i, amb una mica de sort també observar aus com: gaig, garses, merles, caderneres, picots, cucuts… i pel que fa a rapinyaires s’observen volant: aligots, xoriguer …

En un entorn com aquest, a la nit es pot sentir cantar el gamarús, el mussol comú i el xot.

Zona d’aus

Definició d’au rapinyaire

Ocell carnívor amb el bec ganxut i urpes ganxudes

Rapinyaires diürns caçadors

Els rapinyires diürns caçadors, són aquells ocells que prefereixen buscar el seu menjar durant el dia. Tots els rapinyaires caçadors cacen amb les urpes.

Característiques dels caçadors i carronyers:

• Cos esvelt.
• Ulls en posició lateral. Rang de visió molt ampli.
• Sentit més desenvolupat la vista: visió 8 vegades superior a la nostre i distingeixen els colors.
• Disposició urpes: tres davant i una darrera. La posterior és la més grossa de totes.
• Els diürns construeixen nius (excepte falcons i xoriguers que aprofiten cavitats en construccions humanes i en penya-segats).

A grans trets podem diferenciar:

Els caçadors de mida grossa

Els caçadors de mida mitjana

Els caçadors de mida petita

Rapinyaires diürns carronyers

Mengen restes d’animals morts.

Concentren la força al bec i, en canvi, no tenen massa funció prènsil a les urpes, ja que ells no cacen. Tenen la cara, el cap i, a vegades, també el coll, amb poca ploma o completament nu (dependrà de l’especialització dels diferents carronyers). Això els resulta molt pràctic per evitar fricció al menjar i per higiene.

Els Aufranys (Neophron percnopterus) són carronyers de mida mitjana i per tant, a l’hora de menjar seran els últims en poder apropar-se a la carronya, ells quedaran desplaçats pels més grossos. Això està estretament lligat amb els becs llargs i prims que els serveixen per escurar allò que quedi entre costelles i vèrtebres.

Dins d’aquest grup es troba la rapinyaire més grossa del món, el Cóndor dels Andes (Vultur gryphus), amb 3,20m d’envergadura i 12 kg de pes.

Rapinyaires nocturns

Màxima activitat durant la nit.
Totes les nocturnes són rapinyaires caçadores.

Característiques:

• Cos rabassut, cap rodó i cara plana.
• Ulls en posició frontal.
• No distingeixen tots els colors.
• Sentit més desenvolupat l’oïda.
• Disposició urpes: dues anteriors i dues posteriors.
• Vol lent i silenciós.
• No construeixen niu: aprofiten nius abandonats d’altres ocells, o bé forats en roques, en troncs d’arbres, o directament a terra.

A grans trets podem diferenciar:

Nocturns de mida grossa

Nocturns de mida mitjana

Nocturns de mida petita

Hàbitat de les rapinyaires

Podem trobar rapinyaires arreu del món, excepte a l’Antàrtida.
Poden ocupar la costa, prats, baixa i alta muntanya.

Hi ha rapinyaires de camp obert (àligues, voltors, falcons i òliba) i rapinyaires de zones forestals: combinació de masses forestals on nidificar i petites clarianes o boscos amb poc sotabosc on caçar (aligots, astor i gamarús).

A la Península Ibèrica ni ha un total de 34 espècies (26 de diürnes i només 8 de nocturnes).

Alimentació

Cada rapinyaire té preferència per unes preses determinades, i això sobretot té a veure, amb la mida de la rapinyaire. Podem trobar rapinyaires que s’alimenten bàsicament d’insectes, altres de rèptils, altres de peixos, o bé d’ocells i de mamífers.

I després de la digestió: l’egagròpila

Les aus rapinyaires (i també totes les aus carnívores) siguin quins siguin els seus hàbits alimentaris i les seves tècniques de caça, després de la digestió, regurgiten una espècie de bola amb tot allò que no han pogut digerir.

Aquesta boleta s’anomena egagròpila.

L’egagròpila és un rastre molt important alhora de detectar la presència de l’espècie en un hàbitat. També ens dóna informació de la seva alimentació i de la microfauna present en aquell medi natural.

Normalment l’expulsen pel bec cada 24h i serà més o menys grossa, més fosca o més clara, en funció del que hagin menjat (del color dels pèls i de les plomes dels animals ingerits).

* En aquest cas solen ser molt negres i lluents degut al recobriment d’una capa fina de mucina produïda per les glàndules salivals.

Les nocturnes s’empassen les preses senceres i a les seves egagròpiles hi trobem plomes, pèls, ossos, dents i algunes restes vegetals.

En canvi, a les egagròpiles de les aus rapinyaires diürnes només hi trobem pèls o plomes degut a dos factors: un d’ells és que acostumen a caçar preses més grosses, i esquincen la carn de manera que trien més que no pas les nocturnes, i l’altre factor, és que les aus diürnes encara que ingereixin algun os, són capaces de digerir-los perquè els seus sucs gàstrics són més àcids que els de les nocturnes.

Reproducció

En els rapinyaires caçadors, les femelles són més grosses que els mascles.

En rapinyaires sembla que té a veure amb la funció que té cada membre de la parella durant la reproducció.

En principi, les femelles són les encarregades de tenir cura del niu, dels ous i posteriorment dels pollets, mentre que el mascle, que al ser més petit és més àgil, seria l’encarregat de caçar.

Aquesta diferència de mida no es dóna en els carronyers: tots dos tenen cura del niu i alimenten els pollets.

Incubació

Els ous els ponen a intervals de 1, 2 o 5 dies de diferència. Pot ser que es doni molta diferència de mida entre els polls o que gairebé no es noti.

Els períodes d’incubació també són molt variables en funció de la mida: de 25 a 30 dies en espècies petites a 48-54 dies en espècies grosses.

Els polls neixen coberts de plumó sedós, que als pocs dies es converteix en més dens i llanós. Pollets molt poc desenvolupats que s’han d’alimentar: els caçadors ho fan amb petits trossos de carn i els carronyers amb una mena de papilla semidigerida que regurgiten al bec dels petits.

Evolució d’un pollet de falcó de la reina

El creixement de les rapinyaires és molt ràpid. Assoleixen la mida dels adults entre 1 i 5 mesos: en aquest moment ja tenen totes les plomes, i per tant, ja realitzen els primers vols.

Hauran d’abandonar el niu molt aviat (com a molt tard al cap d’un any en àligues i voltors) doncs seran expulsats pels adults i hauran de buscar el seu propi territori.

Rapinyaires autòctones

Taula resum

Si observem bé, veureu que en general tot està relacionat amb la mida de les rapinyaires. Per simplificar diferenciem espècies grosses (àligues, voltors, gran duc), espècies mitjanes (aligots) i espècies petites (mussols, xots, xoriguers, i falcons).

Diürns caçadors	Edat reproductora	Posta	Incubació	Estada al niu	Esperança de vida*
Àliga daurada	4-5 anys	1-3 ous	43-45 dies	65-80 dies	40-50 anys
Aligot comú	2-3 anys	2-4 ous	33-38 dies	50-55 dies	20-25 anys
Falcó pelegrí	3 anys	2-4 ous	28-33 dies	45 dies	15-20 anys
Xoriguer comú	1 any	3-6 ous	27-29 dies	27-32 dies	10-15 anys
Diürns carronyers	Edat reproductora	Posta	Incubació	Estada al niu	Esperança de vida*
Voltor comú	4-5 anys	1-3 ous	43-45 dies	65-80 dies	40-50 anys
Trencalòs	2-3 anys	2-4 ous	33-38 dies	50-55 dies	20-25 anys
Nocturns	Edat reproductora	Posta	Incubació	Estada al niu	Esperança de vida*
Gran duc	4-5 anys	1-3 ous	43-45 dies	65-80 dies	40-50 anys
Òliba	2-3 anys	2-4 ous	33-38 dies	50-55 dies	20-25 anys
Mussol comú	3 anys	2-4 ous	28-33 dies	45 dies	15-20 anys
Xot	1 any	3-6 ous	27-29 dies	27-32 dies	10-15 anys

Proteccionisme

Actualment a Catalunya, les rapinyaires estan protegides per la llei

No es poden capturar rapinyaires salvatges, ni tampoc caçar-les.

Cal no oblidar que les rapinyaires són un bon indicador biològic del bon estat de l’hàbitat on es troben.

Tot i això, les amenaces contra aquests ocells continuen sent:

• La destrucció del seu hàbitat
• Els pesticides
• La intromissió a les àrees de cria
• L’electrocució

Just per tot això és molt important la tasca dels centres de recuperació, recuperant tots aquells animals salvatges que els arriben ferits per poder-los tornar a alliberar. Si no és possible, aquests animals irrecuperables poden servir per fer educació ambiental o bé per fer cria en captivitat, orientades a possibles reintroduccions a la natura.

Estat de conservació

L’ estat de conservació de les espècies és un indicador de la dificultat de les espècies per seguir sobrevivint

Els criteris que determinen que una espècie es trobi amenaçada i, per tant, s’hagi de protegir legalment, vénen determinats per la llista roja d’espècies amenaçades de la IUCN (Unió Internacional per la Conservació de la Naturalesa) i els diferents llibres rojos d’espècies amenaçades a nivell de cada Estat Membre.

Segons aquesta llista vermella les diferents categories són:

Simbologia:

EX: Extinta
EW: Extinta en estat salvatge
CR: Perill crític
EN: En perill
VU: Vulnerable
NT: Gairebé amenaçat
LC: Risc mínim

Una mateixa espècie pot estar classificada en diferent categoria en funció de les llistes vermelles de cada Estat Membre i/o autonomia.La classificació de les espècies autòctones que trobareu a les nostres fitxes, fa referència a l’estat de conservació a Catalunya, segons el darrer atles d’ocells nidificants a Catalunya (1999-2002).

Sessió de vol

L’objectiu de la sessió de vol és donar coneixements per despertar curiositat i empatia vers aquests grans reguladors de l’equilibri natural. I també intentar que això afavoreixi l’observació, i pugui ser una ajuda alhora de poder reconèixer una rapinyaire en llibertat.

Tot i que les sessions de vol no són sempre iguals, sí que s‘intenta mantenir una estructura.

Es comença amb els més silenciosos i tranquils, caçadors terrestres: tant nocturns (òliba, duc de bengala, gamarús de Laponia) com diürns (aligots i secretari).

Prosseguim amb els més actius com són els caçadors aeris: xoriguer i falcó.

Amb una mica de sort es pot veure el xoriguer fent l’aleta i extraordinaris picats d’un dels animals més ràpids de tots.

Just a meitat del vol presentem un símbol de poder i força amb la majestuositat de l’àliga de cap blanc.

Continuem amb els carronyers (aufranys, caracarà, voltor aura, voltor negre americà, voltor africà, voltor comú i voltor de  l’Himàlaia) i després amb els milans negres (autèntics pescadors). En aquest cas tant uns com els altres són rapinyaires gregàries.

Totes les característiques d’aquests ocells les podeu trobar a l’apartat de la zona d’aus. I també trobareu més informació de cada espècie en concret a les fitxes .