Resum de la visita 2024/25- Cicle secundària

Índex

Itinerari forestal

Zona d’aus

Diürns | Diürns carronyers | Nocturns | Les plomes | Hàbitat de les rapinyaires | Tipus de vol | Alimentació | L’egagròpila | Reproducció | Incubació | Taula resum rapinyaires | Proteccionisme | Estat de conservació

Sessió de vol

Itinerari forestal

Sant Feliu de Codines es troba dins de la Serralada Prelitoral, amb tot el Vallès davant, i la Serralada Litoral com a teló de fons. Estem a uns 500m respecte el nivell del mar. Això determina un tipus de flora i un tipus de fauna.

L’itinerari és dins d’una pineda de pi blanc i pi pinyer, amb els tres estrats vegetatius típics del bosc mediterrani: Plantes herbàcies com el romaní, farigola i estepa blanca, arbustos com el garric i el cirerer d’arboç i arbres com els pins esmentats i l’alzina.

Aquest paratge l’any 1994 va patir un gran incendi, la qual cosa permet als monitors parlar de la recuperació dels boscos mediterranis desprès d’un fet així, no només pel que fa a les espècies vegetals sinó també les animals, introduint el concepte de cadena alimentària.

Després vam descobrir la dificultat de l’observació directa dels animals a la natura, quina mena de rastres ens poden ajudar a conèixer la fauna d’un indret determinat i, per tant, també es van descobrir altres animals típics dels nostres boscos com el porc senglar, l’eriçó, els esquirols, la geneta i la fagina. I quina possible interacció tenen aquests animals amb les rapinyaires.

Vam fer especial menció de temes d’impacte ambiental: torres elèctriques, carreteres, és a dir, de la destrucció de l’hàbitat en general.

Zona d’aus

Definició d’au rapinyaire

Ocell carnívor amb el bec ganxut i urpes ganxudes

Les aus tenen en comú el fet de ser vertebrats, tenir plomes, dues ales, bec i reproducció ovípara.

En la seva anatomia apareixen estructures no presents en altres vertebrats, com els cacs aeris.

Els sacs aeris són cambres d’aire connectades als pulmons que permeten la refrigeració del cos de l’au i ajuden a lleugeri el seu pes. Una cinquena part del cos de l’au esta formada per aquests sacs.

Classificació de les rapinyaires del món:

En total hi ha 495 espècies (290 de diürnes i 205 de nocturnes).

Regne: animal
Tipus: vertebrats
Classe: aus

Ordre: Falconiformes (diürnes)
Subordre: Accipitres.
Família: Accipitridae (224 espècies) aligues, milans, aligots, voltors i aufranys.
Família: Pandionidae (1 espècie) àliga pescadora.
Subordre: Sagittarii.
Família: Sagittariidae (1 espècie) secretari.
Subordre: Falcones.
Famíla: Falconidae (60 espècies) falcons, xoriguers, caracares.

Ordre: Estrigiformes (nocturnes)
Família: Strigidae (189 espècies) mussols, ducs, xots i gamarús.
Família: Titonidae (16 espècies) òlibes.

Ordre: Ciconiiformes (voltors del “nou món”).
Família: Cathartidae (7 espècies) còndors, voltor negre americà, voltors aura.

Rapinyaires diürns caçadors

Màxima activitat durant el dia.
Tots els rapinyaires caçadors cacen amb les urpes.

Característiques dels caçadors i carronyers:

• Cos esvelt.
• Ulls en posició lateral. Rang de visió molt ampli.
• Sentit més desenvolupat la vista: visió 8 vegades superior a la nostre i distingeixen els colors.
• Disposició urpes: tres davant i una darrera. La posterior és la més grossa de totes.
• Tipus de vol: planat (àligues i voltors), actiu (falcons i xoriguers) i combinat (aligots).
• Els diürns construeixen nius (excepte falcons i xoriguers que aprofiten cavitats en construccions humanes i en penya-segats).
• Egagròpiles: bàsicament consten de pèls i plomes. Els ossos petits els poden digerir perque disseccionen molt les seves preses i els sucs gàstrics també són més potents que en les nocturnes. Els ossos més grossos no se’ls empassen.

A grans trets podem diferenciar:

Els caçadors de mida grossa

Els caçadors de mida mitjana

Els caçadors de mida petita

Rapinyaires diürns carronyers

Mengen restes d’animals morts.

Concentren la força al bec i, en canvi, no tenen massa funció prènsil a les urpes, ja que ells no cacen. Tenen la cara, el cap i, a vegades, també el coll, amb poca ploma o completament nu (dependrà de l’especialització dels diferents carronyers). Això els resulta molt pràctic per evitar fricció al menjar i per higiene.

Els Aufranys (Neophron percnopterus) són carronyers de mida mitjana i per tant, a l’hora de menjar seran els últims en poder apropar-se a la carronya, ells quedaran desplaçats pels més grossos. Això està estretament lligat amb els becs llargs i prims que els serveixen per escurar allò que quedi entre costelles i vèrtebres.

Dins d’aquest grup es troba la rapinyaire més grossa del món, el Cóndor dels Andes (Vultur gryphus), amb 3,20m d’envergadura i 12 kg de pes.

Rapinyaires nocturns

Màxima activitat durant la nit.
Totes les nocturnes són rapinyaires caçadores.

Característiques:

• Cos rabassut, cap rodó i cara plana anomenada disc facial.
• Ulls en posició frontal. Posició molt bona per calcular distàncies però que comporta una pèrdua de rang de visió. Per tant, això es veurà complementat amb girs de cap de 270º.
• Visió adaptada a la penombra: capten diferents intensitats de llum (només hi veuen en blanc i negre).
• Sentit més desenvolupat l’oïda: aquesta és assimètrica i és 50 vegades millor que la nostre.
• Disposició urpes: dues anteriors i dues posteriors.
• Vol lent i silenciós. Les plomes amb barbes, anomenades plomes esfilagarsades, permeten reduir el soroll del moviment d’ales.
• Tipus de vol: combinat.
• No construeixen niu: aprofiten nius abandonats d’altres ocells, o bé forats en roques, en troncs d’arbres, o directament a terra.
• Egagròpiles: consten de pèls, plomes i ossos. Capturen preses més petites i normalment se les empassen senceres.

A grans trets podem diferenciar:

Nocturns de mida grossa

Nocturns de mida mitjana

Nocturns de mida petita

Les plomes

Són de queratina, com el cabell, les banyes i les ungles. Tenen una estructura proteínica complexa i són insolubles en l’aigua.

Plomes segons la seva funció

Les plomes de vol

A més en les rapinyaires nocturnes trobem:

Altres funcions del plomatge

• Camuflatge, per romandre indistingibles de l’entorn que els envolta.

• Reconeixement, entre els membres de la mateixa espècie i en alguns casos, diferenciació de sexes.

• Vol silenciós, les rapinyaires nocturnes, tenen el plomatge més suau, i el contorn de la primera ploma de les rèmiges primàries és esfilagarsat.

Aquestes característiques ajuden a atenuar el soroll durant el vol.

Habitat de les rapinyaires

Podem trobar rapinyaires arreu del món, excepte a l’Antàrtida.
Poden ocupar la costa, prats, baixa i alta muntanya.

Hi ha rapinyaires de camp obert (àligues, voltors, falcons i òliba) i rapinyaires de zones forestals: combinació de masses forestals on nidificar i petites clarianes o boscos amb poc sotabosc on caçar (aligots, astor i gamarús).

A la Península Ibèrica ni ha un total de 34 espècies (26 de diürnes i només 8 de nocturnes).

Tipus de vol

Les siluetes i els tipus de vol ens ajuden a diferenciar les rapinyaires.

Vol planat

Ales llargues i amples, pròpies d’ Àligues i Voltors, permeten un màxim d’aprofitament de les corrents d’aire ascendents (tèrmiques o de vessant) per volar.

Vol actiu

Ales estretes i punxegudes, faciliten un vol batut constant, ràpid i potent, com el dels falcons i xoriguers.

Vol combinat

Ales amples i arrodonides, com la dels Astors, Aligots i les nocturnes, els permet combinar, segons necessitats, els dos tipus de vol planat i actiu.

La cua

És el que permet maniobrar, quan mes llarga més agilitat en el vol, com l’Astor que es mou bàsicament dins els boscos.

Alimentació i funció de la cadena tròfica

Cada rapinyaire té preferència per unes preses determinades. Podem trobar rapinyaires que s’alimenten bàsicament d’insectes, altres de rèptils, altres de peixos, o bé d’ocells i de mamífers.

La base alimentària de qualsevol ecosistema són els vegetals (productors), els únics éssers vius capaços de captar l’energia solar per a transformar-la en matèria orgànica. Això els permetrà créixer i reproduir-se.

Un segon nivell seran els herbívors (consumidors primaris) que al menjarse les plantes captaran part d’aquesta matèria ja formada.

Per últim vindran els carnívors ( consumidors secundaris) i els supercarnívors (consumidors terciaris) que encara en podran aprofitar una petita part.

L’energia passa de nivell a nivell i en cada pas se’n perd una part en fer funcionar els organismes: en créixer i en reproduir-se. Per tant, l’energia aprofitable anirà disminuint. Està comprovat que en cada pas de nivell s’aprofita un 10% i es perd un 90%.

Les rapinyaires, com a carnívores, sempre ocuparan les parts finals de les cadenes alimentàries. Els ocells rapinyaires que faran la funció de consumidors seran els caçadors, i els descomponedors seran els carronyers.

I després de la digestió: l’egagròpila

Les aus rapinyaires (i també totes les aus carnívores) siguin quins siguin els seus hàbits alimentaris i les seves tècniques de caça, després de la digestió, regurgiten una espècie de bola amb tot allò que no han pogut digerir.

Aquesta boleta s’anomena egagròpila.

L’egagròpila és un rastre molt important alhora de detectar la presència de l’espècie en un hàbitat. També ens dóna informació de la seva alimentació i de la microfauna present en aquell medi natural.

Normalment l’expulsen pel bec cada 24h i serà més o menys grossa, més fosca o més clara, en funció del que hagin menjat (del color dels pèls i de les plomes dels animals ingerits).

* En aquest cas solen ser molt negres i lluents degut al recobriment d’una capa fina de mucina produïda per les glàndules salivals.

Les nocturnes s’empassen les preses senceres i a les seves egagròpiles hi trobem plomes, pèls, ossos, dents i algunes restes vegetals.

En canvi, a les egagròpiles de les aus rapinyaires diürnes només hi trobem pèls o plomes degut a dos factors: un d’ells és que acostumen a caçar preses més grosses, i esquincen la carn de manera que trien més que no pas les nocturnes, i l’altre factor, és que les aus diürnes encara que ingereixin algun os, són capaces de digerir-los, perquè els seus sucs gàstrics, són molt més àcids que el de les nocturnes.

Reproducció

El dimorfisme sexual

En els rapinyaires caçadors, les femelles són més grosses que els mascles (depenent de l’espècie ella pot ser 1/3 més grossa que ell).

En rapinyaires sembla que té a veure amb la funció que té cada membre de la parella durant la reproducció.

En principi, les femelles són les encarregades de tenir cura del niu, dels ous i posteriorment dels pollets, mentre que el mascle, que al ser més petit és més àgil, seria l’encarregat de caçar.

Aquesta diferència de mida no es dóna en els carronyers: tots dos tenen cura del niu i alimenten els pollets.

La maduresa sexual esta relacionada amb la mida de l’espècie:

Rapinyaires grosses (àligues i voltors): als 5 anys
Rapinyaires de mida mitjana (aligots, milans i ducs): als 3 anys
Rapinyaires petites (mussols, xoriguers): a l’any

Incubació

Els ous els ponen a intervals de 1, 2 o 5 dies de diferència. Pot ser que es doni molta diferència de mida entre els polls o que gairebé no es noti.

Els períodes d’incubació també són molt variables en funció de la mida: de 25 a 30 dies en espècies petites a 48-54 dies en espècies grosses.

Els polls neixen coberts de plumó sedós, que als pocs dies es converteix en més dens i llanós. Pollets molt poc desenvolupats que s’han d’alimentar (ocells nidícoles): els caçadors ho fan amb petits trossos de carn i els carronyers amb una mena de papilla semidigerida que regurgiten al bec dels petits.

Evolució d’un pollet de falcó de la reina

El creixement de les rapinyaires és molt ràpid. Assoleixen la mida dels adults entre 1 i 5 mesos: en aquest moment ja tenen totes les plomes, i per tant, ja realitzen els primers vols.

Hauran d’abandonar el niu molt aviat (com a molt tard al cap d’un any en àligues i voltors) doncs seran expulsats pels adults i hauran de buscar el seu propi territori.

Rapinyaires autòctones

Taula resum

Si observem bé, veureu que en general tot està relacionat amb la mida de les rapinyaires. Per simplificar diferenciem espècies grosses (àligues, voltors, gran duc), espècies mitjanes (aligots) i espècies petites (mussols, xots, xoriguers, i falcons).

Diürns caçadors	Edat reproductora	Posta	Incubació	Estada al niu	Esperança de vida*
Àliga daurada	4-5 anys	1-3 ous	43-45 dies	65-80 dies	40-50 anys
Aligot comú	2-3 anys	2-4 ous	33-38 dies	50-55 dies	20-25 anys
Falcó pelegrí	3 anys	2-4 ous	28-33 dies	45 dies	15-20 anys
Xoriguer comú	1 any	3-6 ous	27-29 dies	27-32 dies	10-15 anys
Diürns carronyers	Edat reproductora	Posta	Incubació	Estada al niu	Esperança de vida*
Voltor comú	4-5 anys	1-3 ous	43-45 dies	65-80 dies	40-50 anys
Trencalòs	2-3 anys	2-4 ous	33-38 dies	50-55 dies	20-25 anys
Nocturns	Edat reproductora	Posta	Incubació	Estada al niu	Esperança de vida*
Gran duc	4-5 anys	1-3 ous	43-45 dies	65-80 dies	40-50 anys
Òliba	2-3 anys	2-4 ous	33-38 dies	50-55 dies	20-25 anys
Mussol comú	3 anys	2-4 ous	28-33 dies	45 dies	15-20 anys
Xot	1 any	3-6 ous	27-29 dies	27-32 dies	10-15 anys

Proteccionisme

Actualment a Catalunya, les rapinyaires estan protegides per la llei

No es poden capturar rapinyaires salvatges, ni tampoc caçar-les.

Cal no oblidar que les rapinyaires són un bon indicador biològic del bon estat de l’hàbitat on es troben.

Tot i això, les amenaces contra aquests ocells continuen sent:

• La destrucció del seu hàbitat
• Els pesticides
• La intromissió a les àrees de cria
• L’electrocució

Just per tot això és molt important la tasca dels centres de recuperació, recuperant tots aquells animals salvatges que els arriben ferits per poder-los tornar a alliberar. Si no és possible, aquests animals irrecuperables poden servir per fer educació ambiental o bé per fer cria en captivitat, orientades a possibles reintroduccions a la natura.

Actualment el nostre centre col.labora amb la “Fundació per a la conservació del voltor negre (BVCF)” amb seu a Mallorca.Tenim 2 exemplars irrecuperables
cedits per ells amb l’objectiu d’intentar criar-los en captivitat per a una possible reintroducció dels pollets.

El blog de la fundació és conservacionbuitrenegro.blogspot.com s’hi pot trobar tots els seus projectes.
Per conèixer l’estat de les poblacions actuals d’alguna de les espècies de rapinyaires autòctones podeu consultar
SIOC-Servidor d’informació ornitològica de Catalunya

Estat de conservació

L’ estat de conservació de les espècies és un indicador de la dificultat de les espècies per seguir sobrevivint

Els criteris que determinen que una espècie es trobi amenaçada i, per tant, s’hagi de protegir legalment, vénen determinats per la llista roja d’espècies amenaçades de la IUCN (Unió Internacional per la Conservació de la Naturalesa) i els diferents llibres rojos d’espècies amenaçades a nivell de cada Estat Membre.

Segons aquesta llista vermella les diferents categories són:

Simbologia:

EX: Extinta
EW: Extinta en estat salvatge
CR: Perill crític
EN: En perill
VU: Vulnerable
NT: Gairebé amenaçat
LC: Risc mínim

Una mateixa espècie pot estar classificada en diferent categoria en funció de les llistes vermelles de cada Estat Membre i/o autonomia.La classificació de les espècies autòctones que trobareu a les nostres fitxes, fa referència a l’estat de conservació a Catalunya, segons el darrer atles d’ocells nidificants a Catalunya (1999-2002).

Sessió de vol

L’objectiu de la sessió de vol és donar coneixements per despertar curiositat i empatia vers aquests grans reguladors de l’equilibri natural. I també intentar que això afavoreixi l’observació, i pugui ser una ajuda alhora de poder reconèixer una rapinyaire en llibertat.

Tot i que les sessions de vol no són sempre iguals, sí que s‘intenta mantenir una estructura.

Es comença amb els més silenciosos i tranquils, caçadors terrestres: tant nocturns (òliba, duc africà, gamarús de Laponia) com diürns (aligots i secretari).

Prosseguim amb els més actius com són els caçadors aeris: xoriguer i falcó.

Amb una mica de sort es pot veure el xoriguer fent l’aleta i extraordinaris picats d’un dels animals més ràpids de tots.

Just a meitat del vol presentem un símbol de poder i força amb la majestuositat de l’àliga de cap blanc.

Continuem amb els carronyers (caracarà, Afegir voltor africà i voltor de l’Himàlaia) i després amb els milans negres (autèntics pescadors). En aquest cas tant uns com els altres són rapinyaires gregàries.

Totes les característiques d’aquests ocells les podeu trobar a l’apartat de la zona d’aus. I també trobareu més informació de cada espècie en concret a les fitxes .