Falco rusticolus

 

Activitat: Diürna
Pes aprox. mascle: 1.060 g
Pes aprox. femella: 2 kg
Envergadura: 105 – 131 cm
Hàbitat: Espais oberts, muntanyes i penya-segats marins.
Aliments: Ocells, ratolins i conills.
Amenaces: Humans, àligues i corbs.

Area de distribució:

falco-rusticolus_area

Estat de conservació: Preocupació menor

estat_LC

Identificació
En la imatge l’adult està en el fons i el jove davant

Distribució
El més septentrional dels falcons. De regions polars d’Europa, Amèrica i Àsia.

Hàbitat
Resident a muntanyes i a la tundra.

Característiques
El més gros dels falcons, la mida és similar a la d’un aligot comú. De 60 a 65cm de longitud.
La coloració del plomatge és molt variable, des del negre passant per diversos matissos de gris, fins a ser totalment blanc. A Groenlàndia es troba una fase totalment blanca. La fase més marró es distingeix del falcó pelegrí per unes ratlles de color crema a la nuca i a la coronilla. “Bigoteres” molt més difuses que els seus parents més meridionals.
Vola fins que veu una presa per atacar, i les mata un cop a terra, encara que les hagi capturat al vol.

Alimentació
Tot i que caça com un falcó, és a dir fent un picat des de dalt del cel, sol ser mes freqüent la caça per una persecució directa o per sorpresa com ho faria un astor.
Les preses més freqüents són els rosegadors de diverses mides, des de musaranyes, a llebres àrtiques i marmotes, que poden pesar tres cops més que el falcó. Les preses aviars són del tipus perdius nivals i gavines.

Curiositats
Ocell emblemàtic d’Islàndia.
En els tratats medievals de falconeria, la varietat blanca era coneguda com a “el fino de Noruega”.
A l’edat Mitjana era l’au del rei, per la seva raresa i per les dificultats en aconseguir-lo. Actualment ocells molt valorats. Poden caçar preses 3 vegades més pesades que ell!