Àliga marina

Identificació
Au de mida grossa, i com és habitual en rapinyaires caçadores, les femelles són més grosses que els mascles.
Ales amples, cap i bec molt grossos, característic del grup dels pigargs.
Els adults tenen la cua blanca, i el cap i el coll són més clars que la resta del cos. Bec de color groc.
Els juvenils són foscos, de color marró, tot i que existeixen diversos plomatges en la transició al plomatge d’adult.

Distribució
Havia estat localitzada a gran part d’Europa, però ara la seva distribució se centra al nord d’Euràsia, on nidifica: d’Alemanya, fins a Rússia i alguns punts dels Balcans. Però la majoria de la població europea es troba a les costes de Noruega. Hi ha una petita població a l’extrem sud-oest de Groenlàndia i Oest d’Islàndia. Va ser reintroduïda a Escòcia amb èxit. Les poblacions europees són bàsicament sedentàries, tot i que a l’hivern els juvenils es poden dispersar cap a països de Centreeuropa, França inclòs.

Hàbitat
Localitzada principalment en zones forestals, a condició que estiguin a prop de zones humides, des de costes rocalloses en el mar, a rius, aiguamolls i llacs.

Característiques
Aquest grup d’àligues del gènere Haliaeetus, es diferencien de la resta d’àligues en el seu comportament: molt més gregari, sorollós i oportunista. Instal·la els nius tant en penya-segats marins com en arbres, sovint són de grans dimensions. Normalment ponen dos ous de color blanc. La incubació és de 35 a 45 dies i la realitzen per torns els dos progenitors.

Alimentació
Dieta diversa, però predomina el consum de peixos. També d’aus marines, i carronya.