Falcó pelegrí
Falco peregrinus
Característiques
Activitat: Diürna
Pes aprox. mascle: 650 g
Pes aprox. femella: 1 kg
Envergadura: 80 – 115 cm
Hàbitat: Paratges amb penya-segats i rocams, aprofiten les cornises per criar i reposar.
Aliments: Bàsicament ocells petits o mitjans (ornitòfag).
Amenaces: Humans, àligues, ducs i corbs.
Àrea de distribució:
Estat de conservació: Preocupació menor
Identificació
En la imatge el jove està en el fons i l’adult davant.
Distribució
S’anomena així perquè té una distribució molt amplia. Existeixen 19 subespècies. Es troba en tots els continents excepte a l’Antàrtida.
Present a les Illes Balears.
Hàbitat
Distribuït per tot el territori català, des dels penya-segats marins fins a l’alta muntanya.
Característiques
Típic dels falcons són uns ulls molt rodons i negres i una “bigotera” que el pelegrí té molt ample.
Caçador d’espais oberts. Els falcons tenen un cos molt aerodinàmic que els proporciona força, velocitat i resistència, amb ales estretes i punxegudes. Són tan llargues que quan estan plegades sobrepassen la cua.
Vol actiu, el vol més perfecte i diferenciat. Fan picats verticals movent les ales a alt ritme, que junt amb la seva pròpia inèrcia generen una propulsió donant velocitats espectaculars de fins a 400Km/h.
Això fa que requereixin tenir una poderosa musculatura pectoral i un metabolisme molt accelerat: elevat consum de glucosa que s’obté per la transformació de les proteïnes i les grasses acumulades en les seves víctimes.
I precisament, les víctimes amb més quantitat de grasses i proteïnes són les més ràpides (coloms, perdius, aus aquàtiques).
El dimorfisme sexual en falcons és força evident, la femella pot ser un 15% més grossa. Aquesta diferència de mida és màxima en aus exclusivament ornitòfagues.
Els falcons no fan niu, aprofiten cavitats en parets de roca, construccions humanes elevades o aprofiten nius d’altres espècies. Ponen de 2 a 4 ous que coven durant 28-30 dies. Els polls volen cap als 45 dies. Poden viure fins a 15 anys.
Alimentació
Animal molt especialitzat, s’alimenta bàsicament d’ocells que caça al vol. Una bona adaptació per a un caçador aeri, és tenir els dits molt llargs i prims.
Estat de conservació en l’àmbit estatal i autonòmic
A Espanya no és una espècie amenaçada, considerant-se com a preocupació menor (LC).
En canvi a Catalunya, tot i no està amenaçat, està catalogat com a espècie propera a l’amenaça (NT).
A les Canàries hi ha distribuït per totes les illes una espècie molt emparentada, anomanada Falcó tagarote o berber (F.pelegrinoides), més típic del nord d’Àfrica i Orient mitjà. La seva població a les illes és tremendament escassa, catalogat en perill (EN).
Curiositats
– L’espectacular velocitat i habilitat per caçar aus dels falcons va ser la que el va fer popular entre els nobles, prínceps i reis a l’edat mitjana.
– Actualment encara es practica la falconeria com a esport o entreteniment en la majoria dels països. Però a part d’això també s’utilitza com a control de fauna en els aeroports per espantar les aus i evitar les col·lisions amb els avions. La tècnica s’ha extès en abocadors i empreses alimentàries per controlar les poblacins de gavines i coloms.
– Després de desaparèixer l’última parella el 1973, va ser reintroduït a Catalunya, primer a Barcelona al 1998 i posteriorment a LLeida al 2005. Va desaparèixer fruit dels pesticides i la cacera. Per tant és molt important intentar recuperar el patrimoni natural que l’humà ha destruit.