Falcó pelegrí

Identificació
En la imatge el jove està en el fons i l’adult davant.

Distribució
S’anomena així perquè té una distribució molt amplia. Existeixen 19 subespècies. Es troba en tots els continents excepte a l’Antàrtida.
Present a les Illes Balears.

Hàbitat
Distribuït per tot el territori català, des dels penya-segats marins fins a l’alta muntanya.

Característiques
Típic dels falcons són uns ulls molt rodons i negres i una “bigotera” que el pelegrí té molt ample.
Caçador d’espais oberts. Els falcons tenen un cos molt aerodinàmic que els proporciona força, velocitat i resistència, amb ales estretes i punxegudes. Són tan llargues que quan estan plegades sobrepassen la cua.
Vol actiu, el vol més perfecte i diferenciat. Fan picats verticals movent les ales a alt ritme, que junt amb la seva pròpia inèrcia generen una propulsió donant velocitats espectaculars de fins a 400Km/h.
Això fa que requereixin tenir una poderosa musculatura pectoral i un metabolisme molt accelerat: elevat consum de glucosa que s’obté per la transformació de les proteïnes i les grasses acumulades en les seves víctimes.
I precisament, les víctimes amb més quantitat de grasses i proteïnes són les més ràpides (coloms, perdius, aus aquàtiques).
El dimorfisme sexual en falcons és força evident, la femella pot ser un 15% més grossa. Aquesta diferència de mida és màxima en aus exclusivament ornitòfagues.
Els falcons no fan niu, aprofiten cavitats en parets de roca, construccions humanes elevades o aprofiten nius d’altres espècies. Ponen de 2 a 4 ous que coven durant 28-30 dies. Els polls volen cap als 45 dies. Poden viure fins a 15 anys.

Alimentació
Animal molt especialitzat, s’alimenta bàsicament d’ocells que caça al vol. Una bona adaptació per a un caçador aeri, és tenir els dits molt llargs i prims.

Estat de conservació en l’àmbit estatal i autonòmic
A Espanya no és una espècie amenaçada, considerant-se com a preocupació menor (LC).
En canvi a Catalunya, tot i no està amenaçat, està catalogat com a espècie propera a l’amenaça (NT).
A les Canàries hi ha distribuït per totes les illes una espècie molt emparentada, anomanada Falcó tagarote o berber (F.pelegrinoides), més típic del nord d’Àfrica i Orient mitjà. La seva població a les illes és tremendament escassa, catalogat en perill (EN).