Grifó
Falco rusticolus
Característiques
Activitat: Diürna
Pes aprox. mascle: 1.060 g
Pes aprox. femella: 2 kg
Envergadura: 105 – 131 cm
Hàbitat: Espais oberts, muntanyes i penya-segats marins.
Aliments: Ocells, ratolins i conills.
Amenaces: Humans, àligues i corbs.
Àrea de distribució:
Estat de conservació: Preocupació menor
Identificació
En la imatge l’adult està en el fons i el jove davant
Distribució
El més septentrional dels falcons. De regions polars d’Europa, Amèrica i Àsia.
Hàbitat
Resident a muntanyes i a la tundra.
Característiques
El més gros dels falcons, la mida és similar a la d’un aligot comú. De 60 a 65cm de longitud.
La coloració del plomatge és molt variable, des del negre passant per diversos matissos de gris, fins a ser totalment blanc. La fase més marró es distingeix del falcó pelegrí per unes ratlles de color crema a la nuca i a la coronilla. “Bigoteres” molt més difuses que els seus parents més meridionals.
Vola fins que veu una presa per atacar, i encara que les hagi capturat al vol, les mata un cop és a terra amb l’anomenat “diente de halcón” .
Alimentació
Tot i que caça com un falcó, és a dir fent un picat des de dalt del cel, sol ser mes freqüent la caça per una persecució directa o per sorpresa com ho faria un astor.
Les preses més freqüents són els rosegadors de diverses mides, des de musaranyes, a llebres àrtiques i marmotes, que poden pesar tres cops més que el falcó. Les preses aviars són del tipus perdius nivals i gavines.
Curiositats
– Ocell emblemàtic d’Islàndia.
– En els tratats medievals de falconeria, la varietat blanca era coneguda com a “el fino de Noruega”.
– A l’edat Mitjana era l’au del rei, per la seva raresa i per les dificultats en aconseguir-lo. Actualment ocells molt valorats.