Aufrany comú

Distribució
Habiten a la península Ibèrica, Àfrica i el sud-oest d’Àsia fins a l’Índia.
A Espanya, l’aufrany és normalment un visitant estival, marxen a la tardor i tornen amb el bon temps per reproduir-se. Hi ha poblacions sedentàries a Mallorca, Menorca, Lanzarote i Fuerteventura.

Hàbitat
A Catalunya és més regular a la zona continental de Lleida i a les serres prepirinenques i pirinenques occidentals, on nidifica regularment.
Actualment trobem parelles nidificants als Ports de Beseit (on hi havia desaparegut) i també a comarques de la Catalunya central: Osona (1ª parella nidificant al 1992), Berguedà, Garrotxa, Ripollès, Bages i Anoia. A la primavera del 2011, es va establir per primera vegada, una parella nidificant en el Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, on antigament es desconeixia la presència d’aquesta espècie. Cada temporada tiren endavant d’un a dos polls. Aquesta parella està en el límit sud de la seva distribució. Una segona parella establerta a la serralada prelitoral es troba al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Característiques
El més petit dels carronyers europeus.
La cara amb una pigmentació tan groga, està relacionada amb la ingesta d’ous. Curiosament els seus ulls són molt vermells, i les plomes del seu cap estan molt despentinades. Tot plegat li dóna un aspecte molt simpàtic.
El seu bec és llarg i prim que li permet escurar les restes de menjar que queden entre vèrtebres i costelles, ja que ell sol ser l’últim a menjar.
Carronyer força solitari. En vol, té una silueta molt característica, amb la cua en forma de falca.
Els joves són marrons amb la cara grisa. El plomatge d’adult no l’assoleixen fins als 3 anys. Necessiten terrenys espadats, cingles i penya-segats, encara que siguin de poca alçada. És important, però, que tinguin alguna cova on construir el seu niu.

Alimentació
A part d’alimentar-se de restes d’animals morts, complementa la dieta amb insectes i petits animals. També li agraden molt els ous i els excrements d’herbívors, d’on treu la font de carotens que li dona la tonalitat taronja de la seva cara.

Estat de conservació en l’àmbit estatal i autonòmic
L’ús intensiu de pesticides pot reduir la posta a un sol ou com ha passat a diverses zones de la península Ibèrica on actualment es troba en regressió.
Encara que no en gran nombre, s’està produint una recuperació de la seva antiga àrea de distribució.
Tant a Espanya com a Catalunya és una espècie amenaçada. Segons la UICN a Espanya és una espècie en perill (EN), mentre que a Catalunya la seva població està en augment i ha passat d’estar en perill a estar catalogada com a vulnerable (VU) A les illes Canàries hi ha una subespècie endèmica, allà l’anomenen guirre (N.percnopterus majorensis). Gairebé restringida a l’illa de Fuerteventura. En aquest cas, per ser un endemisme, la seva situació és més greu. Està catalogat amb la màxima protecció, en perill crític (CR).