Milvus migrans

 

Activitat: Diürna
Pes aprox. mascle: 780 g
Pes aprox. femella: 875 g
Envergadura: 120 – 153 cm
Hàbitat: Molt variat, zones estepàries, aiguamolls i zones humanitzades.
Aliments: Petits animals, insectes, peixos i carronya.
Amenaces: Humans, torres elèctriques i residus tòxics.

Area de distribució:

milvus-migrans_area

Estat de conservació: Preocupació menor

estat_LC

Distribució
Viu al centre i al sud d’Euràsia, a tot Àfrica (llevat del Sàhara) i en una gran part d’Austràlia.
Freqüent a la Catalunya continental com a migrador estival, tot i que alguns exemplars ja es comporten com a residents, i passa en migració per les Illes Balears.

Hàbitat
Com el seu nom científic indica són bons migradors, que van i vénen de l’Àfrica tropical. Lligat a boscos de ribera. Llocs humits, prop de llacs, embassaments i rius.

Característiques
Són de la família de les àligues, però els diferencia de la resta la cua forcada, en forma de V.
Un dels rapinyaires més gregaris, junt amb els voltors.
La tècnica de cacera dels milans és en vol baix (10-60 metres) sobre terreny obert. Els milans tenen una relació de pes específic i superfície alar que els permet volar en qualsevol situació de vent: gràcies a unes llargues ales i baix pes corporal poden aprofitar els suaus corrents ascendents que es produeixen en el terreny, és a dir, vents de vessant i suaus tèrmiques. La superfície alar dividida pel pes corporal dóna el que es diu càrrega alar, que en el milà és de 0,3 gr./cm2.

Alimentació
S’alimenta de diferents espècies de peixos, segons el lloc i l’abundància. També pot caçar ocells joves (gavines, ànecs, gallinàcies…). En zones més seques, també caça ratolins, llebres joves, i fins i tot, freqüenta abocadors: molt carronyer. També se’ls dóna bé, agafar insectes en vol o tot caminant.

Estat de conservació en l’àmbit estatal i autonòmic
Sensible a contaminants i verins.
Tant a l’estat espanyol com a Catalunya està catalogat com a proper a l’amenaça (NT).

Curiositats
Els anglesos l’anomenen kyte, de fet només cal veure’ls volar per entendre el perquè!
Sabies que… Investigadors del CSIC han fet uns estudis que han comprovat que els milans negres decoren amb bosses blanques els seus nius (i no d’altres colors), i que els que més decorat el tenen, més èxit reproductor aconsegueixen i més allunyats mantenen els seus rivals (tret d’un article publicat per la revista science).