Voltor negre

Distribució
La seva principal àrea de reproducció és asiàtica. De fet actualment presenta una distribució fragmentada en dues poblacions principals, la ibèrica i l’asiàtica, ja que ja s’ha extingit en diversos països d’Europa. Hi ha petites poblacions a Grècia, illes mediterranies i França, on s’ha reintroduït.
Actualment ja el podem trobar també als Pirineus gràcies a reintroduccions, ja que va desaparèixer de Catalunya com a reproductor el segle XIX. Present a les Illes Balears.

Hàbitat
Terrenys oberts on pugui localitzar la carronya visualment i boscos mediterranis d’alzines i sureres, o bé de pinedes on poder fer els seus nius.

Característiques
Té un aspecte diferent del voltor comú, per les ales més uniformement amples, la cua en forma de falca i una tonalitat fosca.
Tot i ser una rapinyaire molt grossa, fa poc més d’un metre de longitud. De fet les rapinyaires no es caracteritzen per ser molt altes, sinó per tenir grans envergadures.
Els voltors negres, fan niu als arbres i acostumen a viure en parella.
Maduresa sexual tardana, mai abans dels 4 anys d’edat, i una posta petita limitada a un ou. L’incubació és molt llarga, essen de 50 a 62 dies.
La parella es manté estable tota la vida i tots dos tenen cura dels pollets, que romanen en el niu 3 mesos.
La seva esperança de vida en captivitat és d’uns 40 anys.

Alimentació
Carronya, però prefereix cadàvers de preses petites.

Estat de conservació en l’àmbit estatal i autonòmic
Els carronyers són molt sensibles als verins, directe o indirectament. Es veuen afectats per intoxicació de plom provinent de les restes de monició dels cadàvers, i pel diclofenac, antiinflamatori permès en el sector ramader, que els hi provoca insuficiència renal.
L’any 2021 es va donar el primer cas a Europa d’una intoxicació per aquest fàrmac, d’un voltor negre a la reserva de Boumort. Era un pollet nascut al 2020.
A Espanya el verí està lligat principalment a la gestió de la caça menor. En teoria, destinat a guineus i altres carnívors.
El voltor negre, junt amb l’àliga imperial ibèrica, el trencalòs, l’aufrany i el milà reial són les rapinyaires més afectades.
Tant a l’estat espanyol com a Catalunya el seu estat de conservació el situa com a vulnerable  (VU).