Àliga daurada

Distribució
La seva àrea de distribució és molt amplia, gran part de Nord-Amèrica, Euràsia i el nord d’Àfrica. Resident a la península i a les Illes Balears.

Hàbitat
Al territori català, la trobem amb més freqüència al pre-Pirineu i Pirineu. També nidifica al Parc Natural de els Ports de Tortosa-Beseit. Els exemplars joves recorren grans distàncies en el seu primer hivern per a trobar un territori propi, trobant-se en zones més baixes.

Característiques
De tonalitats marronoses, amb tons més daurats a les ales, clatell i coll.
A diferència dels adults, els exemplars joves tenen la part inferior de les ales i la cua força blanca.
Les àligues són monògames, formen parelles estables tota la vida. Construeixen diversos nius en el seu territori que van alternant cada temporada. Nia als cingles, i ocasionalment en arbres. Els nius es construeixen amb branques i els van reconstruint any rere any, podent arribar a fer 1,5m d’alçada i 2m de diàmetre. Pon d’un a dos ous blancs i tacats de vermell, dels quals sol sobreviure el primer poll (el més gros). Aquest realitzarà el seu primer vol als tres mesos de vida. Fins als 5 o 6 anys no arriba a l’edat reproductora.
La seva visió és molt superior a la humana, podent detectar un conill a uns 2 km, mentre que nosaltres el començaríem a veure a uns 200m.

Alimentació
Alimentació molt diversa, des de preses com un esquirol, mustèlids i conills, fins a alguna ovella i ungulats, com cèrvols i isards. També aus, des d’una perdiu fins a una oca. Però la presa preferida a l’estiu són les marmotes.
És cert que poden caçar ungulats, però sempre serà l’últim recurs. A la natura és molt important l’estalvi energètic i per tant, es més freqüent caçar animals abundants i fàcils de capturar.
Quan hi ha poca caça poden arribar a menjar animals morts.

Estat de conservació en l’àmbit estatal i autonòmic
A espanya és una espècie catalogada com a propera a l’amenaça (NT).
A Catalunya ja es considera una espècie amenaçada, catalogada com a vulnerable (VU).