Àliga marcenca

Distribució
Freqüent a tota l’Europa meridional, conca mediterrània, Rússia, Orient Pròxim, Índia i Pakistan.
La més abundant a Espanya junt amb la calçada. Present a les illes Balears.
Estival, es troba a Catalunya primavera/estiu. A la tardor emigra cap a l’Àfrica a través de l’estret de Gibraltar (vol migratori de 4000 Km).

Hàbitat
Distribuïda per tot el territori català a qualsevol cota.

Característiques
Àliga de mida mitjana molt clareta de la zona ventral. Cap voluminós amb uns ulls molt grocs, grossos i força frontals, semblant als de les nocturnes.
Construeix els nius als arbres, tot i que no és un caçador forestal.
Fàcil de veure-la fent l’aleta a uns 150m: vol estacionari per localitzar les seves preses.
Assoleix la maduresa sexual als 3-4 anys.
Pot arribar a viure 17 anys. En captivitat uns 30 anys.

Alimentació
Especialista en menjar rèptils, bàsicament serps (el seu nom en castellà, culebrera europea). Urpes adaptades a cada tipus de presa. En el seu cas són curtes, i a diferència de la resta d’àligues, té el tars desplomat amb unes escates molt fortes per protegir-se de les mossegades dels ofidis. Sovint engoleix tota la serp per portar-la al niu (té el pap més gros), perquè si la portés penjant de les potes… li podrien prendre(rapinyar!).

Estat de conservació en l’àmbit estatal i autonòmic
Les amenaces sobre aquesta rapinyaire no són tan greus com en d’altres. No hi ha persecució cinegètica degut a la seva alimentació. I quan comença l’època de caça, a mitjans d’octubre, ja han emigrat a l’Àfrica.
L’amenaça sobretot bé donada per la degradació ambiental dels seus territoris, especialment pel que fa a les comarques litorals i prelitorals.
A Espanya és una espècie catalogada com a preocupació menor (LC).
A Catalunya té un grau més de protecció, tot i no estar encara amenaçada, està catalogada com a propera a l’amenaça (NT).