Milà reial

Distribució
La principal part de la seva població es troba a Alemanya, França i Espanya. Hi ha poblacions disperses per illes mediterrànies, Gran Bretanya i l’est d’Europa. La seva distribució arriba fins a les illes de Cap Verd. A Canàries es va extingir fa uns 40 anys a causa d’un pesticida per combatre una plaga de llagostes.

Hàbitat
No tan relacionat amb l’aigua com el milà negre. Prefereixen espais agroforestals de mitja muntanya (de 400 a 1.800m) d’arbres caducifolis, al voltant de zones de conreu.

Característiques
Rapinyaire similar al milà negre, però és més gros i més ataronjat, i té la cua molt forcada, en forma de V. Les ales són llargues amb una taca blanca molt visible.
Escàs a la Catalunya central i litoral. Més freqüent a la part occidental i a les comarques pirinenques occidentals. Present tot l’any a Catalunya (sedentari). La població s’incrementa a la tardor, amb l’arribada d’escassos hivernants del Nord d’Europa (migrador parcial: només migra una part de la seva població).
Nidifica a Menorca on manté una bona població, i també a la serra de Tramuntana de Mallorca, tot i que ha sofert una fortíssima regressió (persecució humana: verins).

Alimentació
Menja llebres, rates, ocells i fins i tot invertebrats. I Igual que moltes rapinyaires diürnes, no deixen de banda les restes d’animals morts.

Estat de conservació en l’àmbit estatal i autonòmic
Tant a Espanya com a Catalunya catalogat com en perill (EN).